A la tres
Intransigència constitucional
La Constitució arriba als quaranta cansada. I, malgrat les lloances i elogis que hem pogut escoltar aquests dies i que es repetiran avui quan es compleixen just quatre dècades de la seva aprovació en referèndum, el cert és que el text s’ha anat esgrogueint, un efecte que no es deu tant al pas dels anys, que també, sinó sobretot a la intransigència constitucional practicada per alguns. El PP, per experiència, n’és el màxim responsable. Però ara també Ciutadans i un PSOE que s’ha deixat arrossegar per la dreta en la forma correcta –si és que n’hi ha una–de llegir la carta magna. I així és com en quatre decennis ha passat de punt de trobada a límit i garjola. Apropiada i convertida en el pretext perfecte per negar qualsevol aspiració, per legítima i democràtica que sigui, com que Catalunya pugui celebrar un referèndum per decidir el seu futur.
Si la Constitució ha acumulat pols és gràcies als mal autoanomenats constitucionalistes, una denominació a la qual ens hem habituat, però que és qüestionable si tenim en compte que de la carta magna els interessa bàsicament l’article segon. La defensa de la indissoluble unitat de la nació espanyola concentra els esforços de populars, ciutadans i també dels socialistes, que, en canvi, hem constatat com obvien drets fonamentals com el de participació política, el de reunió i manifestació, el de gaudir d’un habitatge “digne i adequat” o l’article en què s’afirma que cap confessió tindrà caràcter estatal. Tot plegat tan constitucional com secundari per als màxims abanderats de la carta magna, que, en realitat, només l’onegen per a la defensa de la unitat d’Espanya.
La Constitució arriba al seu aniversari amb la possibilitat de reformar-la damunt de la taula. Felipe González, se’n mostrava partidari. Per a què? Per a tot menys reconèixer-hi el dret d’autodeterminació, sentenciava el veterà socialista. Cap esperança en el text actual ni en una modificació futura, doncs. Atrapats en la gàbia constitucional, a qui estranya que cada cop més ciutadans en vulguin un text propi per a Catalunya?
