L'essència d'un bon projecte

Sem­pre ha estat molt més fàcil des­truir que cons­truir. Ho podem veure en tots els ordres de la vida, tot i que pos­si­ble­ment en el de la política és en el que més podem per­ce­bre la faci­li­tat amb què els pro­jec­tes poden con­ver­tir-se en un no res en molt poc temps.

Això és el que ha pas­sat dar­re­ra­ment amb el nou pacte de govern a l'Ajun­ta­ment de Figue­res, que compta amb la majo­ria de CiU i ERC, jun­ta­ment amb el regi­dor d'IC-V i el trànsfuga, en espera que s'hi afe­gei­xin encara els dos regi­dors del Par­tit Popu­lar. Bé, inde­pen­dent­ment de les contínues sumes que vagi con­fi­gu­rant l'alcalde Santi Vila, el que sí que ha estat defi­ni­tiu per a deter­mi­nats pro­jec­tes ha estat el pacte subs­crit amb ERC, cosa que des­carta defi­ni­ti­va­ment un model d'estació única a la ciu­tat de Figue­res, total­ment opo­sat al que els soci­a­lis­tes hem defen­sat, no només aquests dar­rers dos anys, sinó al llarg de gai­rebé catorze anys. Aquest pro­jecte pro­ba­ble­ment és el més ambiciós dels que ha afron­tat la ciu­tat de Figue­res. A l'altura d'altres pro­jec­tes històrics com ara la cober­tura de la Ram­bla en el pri­mer terç del XIX o la mateixa estació de fer­ro­car­ril en el dar­rer terç del segle XIX.

Plan­te­jar pro­jec­tes d'aques­tes carac­terísti­ques por­ten a ela­bo­ra­ci­ons len­tes, com­ple­xes, ple­nes d'entre­bancs i no pocs ensurts. Final­ment, la idea que Figue­res fos l'única ciu­tat no capi­tal de província amb estació del TGV era sufi­ci­ent per tirar-ho enda­vant. Així ho va con­duir l'alcalde Joan Armangué durant les tres legis­la­tu­res que va gover­nar, mal­grat totes les crítiques que pogués rebre de dife­rents sec­tors, bàsica­ment polítics. Ara aquest pro­jecte s'ha vola­ti­lit­zat en quinze dies de pacte CiU-ERC i poc més d'un mes després que el PSC sortís del govern.

És evi­dent, doncs, que la volun­tat del PSC d'entrar en el govern sor­git el maig del 2007 venia deter­mi­nada tant per donar esta­bi­li­tat al govern com per man­te­nir vius els grans pro­jec­tes ende­gats i tre­ba­llats durant tres legis­la­tu­res per l'alcalde Armangué. Aquest pro­jecte estava assu­mit pel par­tit. Això, que no només és obvi sinó lògic en una for­mació política res­pon­sa­ble, malau­ra­da­ment no sem­pre ha estat vist així. Era evi­dent que Vila no tenia cap cri­teri, ni tam­poc el té ara si tenim en compte com assu­meix pri­mer el model del PSC i després el d'ERC com si fos­sin seus, i en aquesta volu­bi­li­tat estava la pos­si­bi­li­tat de tirar enda­vant aquest pro­jecte d'una Figue­res a l'altura dels temps actu­als que ara, i també amb una alter­na­tiva lícita d'ERC però que no com­par­tim i que és opo­sada a la nos­tra, aquesta idea s'aban­dona amb el risc que Figue­res acabi lli­gada per vies fèrries tot al seu vol­tant esca­nyant-la a mitjà ter­mini.

Hem inten­tat evi­tar durant aquests dos dar­rers anys el que des del PSC con­si­deràvem un error, i ho hem acon­se­guit en la mesura de les nos­tres pos­si­bi­li­tats. L'essència d'un bon pro­jecte és la que acaba inci­dint direc­ta­ment en els ciu­ta­dans d'una manera posi­tiva i directa, inde­pen­dent­ment que sigui llarg, costós i amb un preu elec­to­ral, sem­pre que arribi a bon port.

Aquest pro­jecte sem­pre hem pen­sat que era així i que alli­be­ra­ria Figue­res d'un pas a nivell històrica­ment polèmic i perillós i que la impul­sa­ria per a les pro­pe­res dècades. I tot això ha que­dat anul·lat, només un mes després que el PSC sortís del govern.