Estació Nàutica

Només fal­ta­ria, veiem molt posi­tiu el fet de l'adhesió de Roses a la xarxa de pro­moció turística Estació Nàutica. És un nou model que, de la mà d'en Miquel Gota­ne­gra, pre­si­dint la junta de govern d'aquest nou orga­nisme local de pro­moció turística, té totes les pos­si­bi­li­tats d'èxit.

En Miquel aplega uns conei­xe­ments molt valu­o­sos, la seva estirp cor­res­pon a la d'una família que repre­senta, en si mateixa, la tra­dició turística rosinca. Ningú no els hi pot dis­cu­tir el títol i en Miquel encarna tot el que de posi­tiu té aquest fet inqüesti­o­na­ble.

L'altre gran valor que l'acom­pa­nyarà sem­pre més és el d'haver estat regi­dor d'uns governs muni­ci­pals que han por­tat Roses a con­ver­tir-se en el que és avui, una des­ti­nació turística de pri­mer ordre.

En el dis­curs de pre­sen­tació de l'adhesió de Roses a la xarxa Estació Nàutica, en Miquel va pecar de modest, però les seves ria­lles sor­ne­gue­res el tra­ei­xen. Com no podia ser d'altra manera, va anar des­gra­nant, un per un, els prin­ci­pals atrac­tius que Roses avui pot ofe­rir. Va estar ins­ti­tu­ci­o­nal i no par­ti­dista. Quan ano­me­nava o quan en les dia­po­si­ti­ves ana­ven apa­rei­xent els pas­se­jos, les plat­ges, encara ben cui­da­des, els camins rurals i cos­ta­ners oberts, el monu­ments recu­pe­rats, el mateix tea­tre i la resta d'infra­es­truc­tu­res espor­ti­ves i cul­tu­rals, i el port espor­tiu, únic muni­ci­pal a tot l'Estat. A cada referència a en Miquel li venia al cap tota la feina feta i a la boca un somrís, el que dóna la satis­facció de la feina ben feta.

A en Miquel li agrada la política, però en Miquel va saber ser ins­ti­tu­ci­o­nal. No va dei­xar ni tan sols entre­veure la seva par­ti­ci­pació per­so­nal en tot el que avui ens per­met estar dins l'orga­nisme Estació Nàutica. Ni les carac­terísti­ques físiques que ho per­me­ten ni les jurídiques que ema­nen dels esta­tuts que les regei­xen. La par­ti­ci­pació dels pri­vats en la pro­moció de la vila, acom­pa­nyant i pro­fes­si­o­na­lit­zant l'esforç muni­ci­pal en la pro­moció turística casa per­fec­ta­ment és abso­lu­ta­ment cohe­rent amb el que hem defen­sat tant temps.

Prou que hem llui­tat ple­gats per acon­se­guir aquesta impli­cació i només ell ho ha acon­se­guit. Només amb la seva col·labo­ració econòmica, els ges­tors turístics poden tenir una ascendència explícita quant al model pro­mo­ci­o­nal de la vila. En Miquel que, en la seva etapa de regi­dor de Turisme va apli­car tots els cri­te­ris d'aus­te­ri­tat i eficiència que prac­tica a nivell empre­sa­rial, fa anys que ho té clar. Com té clar, i per això vàrem tre­ba­llar fort, que cap esta­bli­ment no es pot començar a pro­mo­ci­o­nar sense estar pre­pa­rat en els ele­ments bàsics; els pobles, tam­poc. Han estat molts anys de feina callada, de bas­tir l'edi­fici, sense lluir abans d'hora, i ara comença a ser el moment de posar-lo en els cir­cuits que excel·lei­xen en la pro­moció.

Amic Miquel, tu saps que la feina no s'ha aca­bat i que els cli­ents o visi­tants costa més de man­te­nir-los que no pas de con­quis­tar-los, i vull recor­dar un afo­risme que tu em vares trans­me­tre: el turisme és com el foc, ser­veix per cui­nar els nos­tres ali­ments, però si es des­con­trola, ens pot cre­mar tota la casa. Sos­te­ni­bi­li­tat no vol dir altra cosa que seny, con­tenció en el crei­xe­ment, ordre, cohesió social, pai­satge i iden­ti­tat.

Per molts anys!