Importunar la Unió Europea

De les parau­les de la pre­si­denta de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, Eli­senda Palu­zie, en aca­bar la tan­cada de 21 mem­bres de l’enti­tat a la seu de la repre­sen­tació de la Comissió Euro­pea a Bar­ce­lona, quan va dir “nosal­tres con­ti­nu­a­rem moles­tant la Unió Euro­pea”, s’intu­eix que uns altres pot­ser pre­fe­rei­xen no fer-ho. Suposo que hi ha qui té por, en un con­text pre­e­lec­to­ral de crei­xent des­a­fecció, o pit­jor, d’ani­mad­versió cap a la Unió Euro­pea arreu del con­ti­nent, d’aparèixer arren­gle­rat en aquest euro­es­cep­ti­cisme ram­pant i intenta evi­tar que inter­na­ci­o­nal­ment s’iden­ti­fi­qui l’inde­pen­den­tisme amb anti­eu­ro­pe­isme. Ho va dir Fran­cesc de Dal­ma­ses quan va aca­bar l’ocu­pació: “No renun­ciem a Europa ni al pro­jecte euro­peu, però sobre­tot no renun­ciem a la República cata­lana.” Efec­ti­va­ment, CUP al marge, l’inde­pen­den­tisme prové d’una tra­dició pro­fun­da­ment euro­pe­ista i s’ha mirat sem­pre Europa com la garant última dels drets i les lli­ber­tats dels cata­lans, però cer­ta­ment s’ha vist frus­trat recent­ment per la inacció comu­nitària davant del con­flicte català, almenys públi­ca­ment, més enllà del dis­curs de Donald Tusk davant del rei espa­nyol. Com a club d’estats, la UE pro­te­geix cada un dels seus mem­bres, es podria dir que fins i tot quan en volen mar­xar no adopta una acti­tud de màxima con­fron­tació bel·lige­rant con­tra ells, ans els intenta convèncer perquè es que­din. Però el que no es pot pre­ten­dre és ser euro­escèptic acèrrim i alhora con­fiar en la justícia euro­pea perquè posi ordre al des­ga­vell poli­ti­co­ju­di­cial espa­nyol.

El con­text pre­e­lec­to­ral de les euro­pees el 26 de maig (fal­ten menys de qua­tre mesos!) és el millor dels moments per posar la car­peta cata­lana sobre la taula perquè et facin una mica de cas. Entre els rep­tes de l’inde­pen­den­tisme hi ha el difícil trànsit per la fina línia que separa la necessària crítica cons­truc­tiva cap a les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries i el menys­preu sis­temàtic propi dels qui la volen des­truir.