Estat d’opinió

La Inter­sin­di­cal-CSC va con­vo­car ini­ci­al­ment una vaga gene­ral per al 7 de febrer, dia en què estava pre­vist que comencés el judici per l’1-O. El sin­di­cat Comis­si­ons Obre­res va comu­ni­car –a través del seu secre­tari gene­ral, Javier Pac­heco– que es des­mar­cava d’aquesta vaga, adduint que es trac­tava d’una acció que “només inter­pel·la una part de la soci­e­tat cata­lana”.

La vul­ne­ració de drets humans i la con­cul­cació de drets d’una opció política democràtica com l’inde­pen­den­tisme està essent reduïda a un mer estat d’opinió, com si els drets bàsics fos­sin (només) una qüestió de repre­sen­ta­ti­vi­tat social. Per això durant aquests dies tot és un con­vuls i interes­sat estat d’opinió. I enmig d’aquest marasme, l’esquerra espa­nyola, as usual, ali­menta aquesta con­fusió. Felipe González opina sobre els bene­fi­cis de la san­guinària dic­ta­dura de Pinoc­het. I al publi­re­por­tatge pro­mo­gut pel Minis­te­rio de Exte­ri­o­res, Iñaki Gabi­londo i Isa­bel Coi­xet opi­nen que l’Espa­nya real és la dels encon­tres folklòrics, la de les siner­gies de pros­pe­ri­tat i la dels pai­sat­ges fas­ci­nants, i no l’Espa­nya que té la seva capi­tal moral a Alt­sasu, ni la dels abjec­tes encau­sa­ments per l’1-O, ni la que no per­met la presència de Noam Chomsky i Paul Pres­ton com a obser­va­dors inter­na­ci­o­nals del judici a l’1-O. Dis­solt el con­cepte de recerca cau­te­losa de La Veri­tat i La Justícia, la gran coar­tada auto­ritària és la d’impo­sar que “tot és un estat d’opinió”, una “per­cepció sub­jec­tiva” prêt à por­ter. Aquesta és la pre­gunta cap­ci­osa: se sent inter­pel·lat, vostè, pels dits que estic enfo­nyant al bell mig dels ulls i la gola de la part inde­pen­den­tista de la població?”. Aquesta és la res­posta: con­tra l’inde­pen­den­tisme, val tot. Tot: fins i tot que la con­cul­cació de drets bàsics avui sigui legi­ti­mada a través de decre­tar un “estat d’opinió”.