Desconfiar confiadament

Jo soc un tipus de per­sona que em costa con­fiar en els altres. Per la vida o bé man­tinc les per­so­nes a distància o bé si m’obro haig de fer-ho con­tra un munt de pors i de des­con­fi­an­ces ima­gi­na­des, fins que amb l’experiència arribo a con­fiar autènti­ca­ment. Fent el paral·lelisme, ara mateix el movi­ment inde­pen­den­tista és una per­sona amb bai­xos nivells de con­fiança. Hi ha des­con­fiança entre part de les bases inde­pen­den­tis­tes i els par­tits polítics, hi ha des­con­fiança entre els matei­xos par­tits, hi ha des­con­fiança en les enti­tats sobi­ra­nis­tes i fins i tot hi ha des­con­fiança en qual­se­vol que enar­bori una ban­dera de sal­va­dor del movi­ment. Hi ha qui fa negoci polític d’aquesta des­con­fiança, ati­ant-la, fent relats de pac­tes i traïcions i n’hi ha qui es con­sola en un relat de des­con­fiança on es defi­neix com si fos part dels únics “bons inde­pen­den­tis­tes”.

És molt difícil tei­xir estratègies comu­nes quan hi ha aquest alt nivell de des­con­fiança. Les estratègies indi­vi­du­als de les per­so­nes que superem la nos­tra baixa con­fiança en els altres i per això podem crear vin­cles autèntics i sòlids tot i les nos­tres pors es poden apli­car al movi­ment inde­pen­den­tista. Tot i aquesta des­con­fiança cal seguir enda­vant, mirar què és l’impor­tant i el poc relle­vant. La forma de fer-ho és donar per fet que en allò on tenim com­petència o visi­ons con­fron­ta­des no ani­rem junts i ens farem la guitza, suc­ceirà i no cal patir. En canvi cal fixar-nos allà on tenim interes­sos com­par­tits i on esta­rem junts passi el que passi i dipo­si­tar la nos­tra con­fiança només en aquests àmbits impor­tants.

Con­fiar que allÀ on tots tenim interes­sos com­par­tits esta­rem un al cos­tat de l’altre i obli­dar-nos de la resta, que real­ment és poc impor­tant. Segu­ra­ment ens ato­nyi­na­rem en cam­pa­nyes elec­to­rals, en decla­ra­ci­ons, en relats polítics, en quin dels objec­tius per arri­bar a la inde­pendència és el pri­o­ri­tari (fer el tren­ca­ment democràtic ara o acon­se­guir un suport hegemònic) o fins i tot en vots al Par­la­ment, però en l’impor­tant con­fiem que hi serem junts. Llui­ta­rem junts con­tra la repressió de l’Estat, que tot i tenir vies dife­rents estem junts en el mateix objec­tiu d’acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya, que quan tin­guem un marc estratègic com­par­tit posa­rem tots els esforços i que a l’hora de la veri­tat, en els moments impor­tants ens tin­drem uns al cos­tat dels altres.

I això és l’impor­tant, la resta, men­tre no tin­guem un esce­nari estratègic com­par­tit de fet és ben poc impor­tant si ens bara­llem per llis­tes con­jun­tes o no, si ens bara­llem elec­to­ral­ment, si es fan primàries que frag­men­ten el vot inde­pen­den­tista o no, si alguna enti­tat atia la divisió entre govern i base social inde­pen­den­tista o fins i tot si aquesta base des­con­fia del que faci a curt ter­mini el govern i els par­tits inde­pen­den­tis­tes. En l’impor­tant, hi tenim con­fiança. O és ben fàcil tenir-ne.