Eleccions el 28-A

En les elec­ci­ons del 28-A serà difícil con­fiar en els son­de­jos elec­to­rals. En les elec­ci­ons pas­sa­des es van arruïnar algu­nes empre­ses d’enques­tes per haver fallat. Els matei­xos experts cre­uen que hi ha molta dependència de l’entorn imme­diat. D’una banda, el tarannà del judici del procés, heus aquí les salu­da­bles pres­ses del jutge Marc­hena, i, d’una altra, la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals, que cal recor­dar que són les més sen­si­bles per a la ciu­ta­da­nia. Les muni­ci­pals del 26 de maig són trans­cen­den­tals per l’ambi­ent que es pot res­pi­rar post­sentències i per la pro­xi­mi­tat d’ele­gir un alcalde que sem­pre es veu més a prop que no pas la distància d’unes gene­rals, tot i que només fal­ten dos mesos per al 28-A. Tra­di­ci­o­nal­ment, els grans can­vis polítics a Espa­nya han tin­gut lloc després d’unes muni­ci­pals. Així va ser en les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals de la democràcia de l’any 1977, en què l’esquerra va començar a treure al cap amb força als ajun­ta­ments després del fran­quisme. Mes allu­nya­des en el temps, van ser cab­dals les elec­ci­ons muni­ci­pals del 12 d’abril del 1931. Esta­ven plan­te­ja­des, de facto, com un ple­bis­cit sobre la monar­quia d’Alfons XIII. El resul­tat, quan­ti­ta­ti­va­ment favo­ra­ble a l’opció monàrquica, però amb la victòria dels repu­bli­cans a les grans ciu­tats, va ser inter­pre­tat com una pèrdua de con­fiança en la monar­quia i el rei va renun­ciar i va haver de mar­xar d’Espa­nya dos dies després de la cele­bració elec­to­ral. A Alfons XIII, des d’aquell fet, li va que­dar per sem­pre el sobre­nom de Came­tes... Tot i que sovint la història es repe­teix. Cal que­dar-se només amb la força que tin­dran les elec­ci­ons muni­ci­pals del 26 de maig. Ara mateix, les elec­ci­ons més imme­di­a­tes són les del 28-A. A Sánchez, li pot pas­sar que sigui el pri­mer cop que gua­nyi unes elec­ci­ons i que no pugui gover­nar. Que hagi de pac­tar amb Podem i els inde­pen­den­tis­tes. Supo­sa­ria con­ti­nuar igual que ara. A Pablo Casado li pot pas­sar que hagi de cedir poder a Ciu­ta­dans i Vox, i que el dei­xin amb poca capa­ci­tat per gover­nar. A l’hora de ges­ti­o­nar les sentències dels polítics inde­pen­den­tis­tes no serà el mateix un govern que un altre...