Obligats a dir la veritat

Què és la veri­tat? N’hi ha una de sola? És objec­tiva o sub­jec­tiva? Abso­luta o rela­tiva? El con­cepte ha variat segons l’època o les cre­en­ces, i els filòsofs mai no s’han aca­bat de posar d’acord en el seu sig­ni­fi­cat. Per a Aristòtil, la veri­tat con­sis­teix a afir­mar el que és i a negar el que no és. Per a Nietz­sche, no hi ha fets, només inter­pre­ta­ci­ons. Les opo­si­ci­ons entre veri­tat i men­tida han estat sem­pre en el feix de les refle­xi­ons de la filo­so­fia. I enmig de teo­ries de tota mena que s’han anat suc­ceint en el temps, els tes­ti­mo­nis que a par­tir d’avui des­fi­la­ran pel Tri­bu­nal Suprem en el judici de la ver­go­nya estan obli­gats a dir la veri­tat. Per llei. O sigui, que no poden men­tir. El torn dels tes­ti­mo­nis s’obre aquest matí amb Joan Tardà (ERC) i amb Artur Mas. I després serà el torn del govern del PP: Soraya Sáenz de San­ta­maría (vice­pre­si­denta), Cristóbal Mon­toro (minis­tre d’Hisenda) i Mari­ano Rajoy (M. Rajoy). Tots estan obli­gats a dir la veri­tat. I aquí hem de tenir en compte que Mon­toro i Rajoy han negat sem­pre la mal­ver­sació en l’1-O, quan ells matei­xos tute­la­ven les finan­ces de la Gene­ra­li­tat.

Si diem que ahir va fer sol a Tar­ra­gona, és la veri­tat, perquè real­ment va fer sol, ahir. El vaig veure per la fines­tra del des­patx i em va escal­far les gal­tes quan vaig sor­tir al balcó. No hi devia ser a tot arreu ni amb tota la mag­ni­tud amb què jo vaig veure com feia acte de presència en aquest mes de febrer plàcid; però sí, ahir real­ment feia sol a Tar­ra­gona. No els enga­nyo. I si aquell 1-O hi van haver càrre­gues poli­ci­als, és la veri­tat. Perquè real­ment hi van haver càrre­gues poli­ci­als. Els fets són els que són, però ja sabem que els relats dels fets són tan diver­sos com els ulls que els miren, els des­cri­uen, els expli­quen, els dis­fres­sen o els ama­guen. En el relat sobre els fets que envol­ten l’1-O, els atacs a la veri­tat han estat cons­tants i fla­grants. Diuen que el men­ti­der és aquell que vol fer sem­blar real allò que és irreal. Però nosal­tres ja la sabem, la veri­tat, oi?