De buit

Un gra­pat de piu­la­des, qua­tre o cinc entre­pans i els cot­xes de la Guàrdia Civil mal­me­sos durant la mani­fes­tació davant la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia. Eren les esmo­la­des pro­ves esgri­mi­des pel fis­cal Jaime Moreno per sus­ten­tar l’acu­sació con­tra el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral. Fa un any i mig que és en presó pre­ven­tiva i li’n dema­nen dis­set per un ine­xis­tent delicte de rebel·lió. Si la situ­ació no fos tan greu pot­ser esbos­saríem un som­riure a cada res­posta de Cui­xart des­col·locant Moreno, que va aca­bar el seu inter­ro­ga­tori amb una pica­ba­ra­lla amb el jutge Manuel Marc­hena. Dues set­ma­nes i vuit ses­si­ons de decla­ra­ci­ons després de l’inici del judici, la fis­ca­lia –i l’advo­ca­cia de l’Estat– queda en entre­dit per la medi­o­cre actu­ació. No acon­se­guei­xen tro­bar cap ras­tre de la rebel·lió, la sedició i la mal­ver­sació per enlloc. I a falta de pro­ves, recor­ren al qüesti­o­na­ment cons­tant de drets fona­men­tals com el de mani­fes­tació, par­ti­ci­pació o la mateixa lli­ber­tat d’expressió. El termòmetre del nivell democràtic de l’Estat va bai­xant a mesura que par­len els diri­gents inde­pen­den­tis­tes.

“Si no li agra­den les meves res­pos­tes, no en tinc d’altres”, va aca­bar etzi­bant-li Cui­xart a un fis­cal visi­ble­ment molest per una decla­ració que li va fer per­dre els ner­vis. Les con­tes­ta­ci­ons no havien estat del seu gust. Aca­bava un cop més de buit. A la tarda el segui­ria Con­su­elo Madri­gal.