Terror aeri

Laia Arañó i Mireia Cap­de­vila ens pre­sen­ten la Topo­gra­fia de la des­trucció. Els bom­bar­deigs de Bar­ce­lona durant la Guerra Civil (1936-1939) (Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i Fun­dació Car­les Pi i Sunyer, 2018). Aquest lli­bre comprèn des del bom­bar­deig con­tra la fàbrica Eli­zalde del 13 de febrer de 1937 des del cre­uer Euge­nio di Savoia fins al 25 de gener de 1939 i la imme­di­ata ocu­pació de la ciu­tat l’endemà. Amb l’ante­ce­dent esmen­tat del bom­bar­deig dels dipòsits de Campsa del port el 18 de gener de 1937 des del sub­marí Tor­ri­ce­lli. Les auto­res ens mos­tren el fil ideològic ter­ri­ble que uneix els bom­bar­deigs de l’avi­ació ita­li­ana a Abissínia l’any 1935, els bom­bar­deigs fei­xis­tes con­tra l’Espa­nya repu­bli­cana durant la Guerra Civil Espa­nyola i l’ús sis­temàtic de l’avi­ació con­tra la població civil durant la Segona Guerra Mun­dial. “Ningú entre els milers de vícti­mes civils de les bom­bes fei­xis­tes podia ima­gi­nar que esta­ven pro­ta­go­nit­zant un dels can­vis de para­digma bèl·lic del segle XX més impor­tants.” S’aca­bava d’ins­tal·lar com a mètode el “ter­ror aeri” que molt més enllà dels objec­tius mili­tars i estratègics bus­cava ate­mo­rir, a un cost altíssim de molts morts, la població civil.

Amb fonts molt deta­lla­des les auto­res esta­blei­xen el cens dels bom­bar­deigs de Bar­ce­lona dels anys 1937, 1938 i 1939, els geo­lo­ca­lit­zen sobre la car­to­gra­fia i des­gra­nen cas a cas els impac­tes i els des­per­fec­tes oca­si­o­nats a la geo­gra­fia urbana. Si hi afegíssim el detall de les vícti­mes i l’incal­cu­la­ble ter­ror psi­cològic com­ple­taríem un qua­dre que és del tot esfereïdor. Angle­sos i fran­ce­sos paga­rien en la seva pròpia pell l’expe­ri­ment espa­nyol de la violència aèria fei­xista des­fer­mada sobre el que van mos­trar una indi­ferència gla­cial. El plànol de síntesi amb super­po­sició de totes les capes car­togràfiques de les pla­nes 224 i 225 mos­tra gràfica­ment la mag­ni­tud de la tragèdia.