Full de ruta
Marchena i els cadells
Manuel Marchena, el president del tribunal de l’1-O, ha intentat guanyar la batalla de les formes judicials en un principi, malgrat que el fons de les acusacions cada cop és menys sòlid. Però l’actuació del jutge s’ha anat fent agra amb el pas del temps. El motiu probablement rau en un error de Marchena que no ha estat prou analitzat. Segurament sense premeditació, va ser Antonio Baños qui va empènyer el magistrat a una relliscada fatal aquell dia en què per sorpresa es va negar a respondre a les preguntes dels advocats de Vox. El jutge va reaccionar oferint a Baños formular ell les preguntes que indiqués Vox. Un episodi inèdit i rocambolesc en el món judicial que per improcedent pot tenir importants conseqüències en el procediment. He de reconèixer que, immers en els efectes que podia tenir per als cupaires Baños i Reguant la seva negativa a declarar, no m’havia adonat de l’aberració processal que suposa que un jutge traslladi automàticament les preguntes de l’acusació a un testimoni. Perdent així tota la seva capacitat d’arbitratge i ordenació del judici que l’obliga a rectificar, matisar o rebutjar per impertinents les preguntes de les parts. M’ho ha fet veure una magnífica advocada com Anna Boza. Acceptant repetir les preguntes de Vox, Marchena pot haver posat en safata l’argumentació definitiva perquè Estrasburg desestimi el procediment. Podem creure que en el cas que un policia decidís no respondre a l’advocat Benet Salellas, militant de la CUP, el jutge traslladaria al testimoni les preguntes sobre la brutalitat policial? Evidentment que no. Marchena va ficar la pota i per això es va produir un moment d’histèria entre els membres del tribunal, que van aturar el judici quatre minuts de forma imperativa i van intentar rectificar. Recordem que la sentència d’Estrasburg contra l’Estat espanyol per Otegi estava fonamentada en una sola frase impertinent de la jutgessa. La pregunta definitiva seria: per què Marchena va relliscar? Crec que es va deixar portar per la simpatia i connivència amb els advocats de Vox. Potser són els cadellets que calia acompanyar i protegir? Pot ser que Vox encara no ha arribat al Congrés però fa molt de temps que ocupa àmplies esferes de poder a l’Estat, per exemple al Suprem? Qui són els caps reals de Vox? L’escena de Marchena amb Baños crec que permet albirar moltes de les respostes a aquestes preguntes.
