Consol Nogueras

Tots els Nogue­ras que conec –amb as final– pro­ve­nen de Dos­rius, Canya­mars, Arenys de Munt..., la zona mun­ta­nyosa i cen­tral del Maresme, amb alguns exem­plars a la ves­sant del Vallès Ori­en­tal. Els Nogue­ras de Mataró hi des­co­brei­xen els orígens per poc que inda­guin la memòria dels avis. Con­sol Nogue­ras va néixer a Dos­rius el 1882. La família va pas­sar a Argen­tona, nucli de més enti­tat, i final­ment es va esta­blir a Mataró. Un iti­ne­rari habi­tual. Femi­nista mili­tant, en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 1932 va sor­tir ele­gida regi­dora per ERC. Era la pri­mera dona que acce­dia a aquest càrrec i una de les qua­tre de tot Cata­lu­nya en aquells comi­cis. La van des­ti­nar al que ara en diríem ser­veis soci­als. “A pri­mera vista, una res­pon­sa­bi­li­tat sub­al­terna”, diu Mar­ga­rita Colo­mer, la his­to­ri­a­dora que ha estu­diat Con­sol Nogue­ras. “S’ha de tenir en compte la situ­ació de les per­so­nes des­as­sis­ti­des en aquells moments, sobre­tot els avis, que depe­nien de la bene­ficència reli­gi­osa.” Con­sol Nogue­ras va muni­ci­pa­lit­zar l’assistència, va fer que els avis i les àvies, que vivien en cen­tres sepa­rats per molt que fos­sin matri­moni, es pogues­sin reu­nir. La resistència va ser enorme. L’Ajun­ta­ment va caure després dels Fets d’Octu­bre del 1934. L’alcalde, també d’ERC, i alguns regi­dors van ser empre­so­nats. Mar­ga­rita Colo­mer no ha pogut docu­men­tar que entre ells hi hagués Con­sol Nogue­ras. Com sigui, el febrer del 1936 el govern muni­ci­pal es recom­pon. Esclata la guerra. Els “ser­veis soci­als” de Con­sol Nogue­ras es fan més neces­sa­ris que mai: la Clínica l’Aliança atén els ferits de guerra, l’Hos­pi­tal, els infec­ci­o­sos, al col·legi dels Sale­si­ans hi van a parar els ferits de les Bri­ga­des Inter­na­ci­o­nals, el col·legi Vall­de­mia també és un cen­tre sani­tari... Con­sol Nogue­ras fuig a l’exili amb un dels seus fills quan sap que les tro­pes de Franco s’acos­ten a Mataró. Deixa a la ciu­tat el marit i dos fills, que no veurà més. Va morir el 1951 a Corenc, prop de Gre­no­ble, on està enter­rada.

Dime­cres ens vam reu­nir en una sala d’actes perquè Mar­ga­rita Colo­mer ens des­cobrís Con­sol Nogue­ras, que si té un car­rer a Mataró poca gent en sap el motiu. Al final va pren­dre la paraula el seu net, que havia vin­gut de Gre­no­ble amb la dona i els fills. Està pre­vist tro­bar Nogue­ras a Dos­rius, Arenys de Munt o Mataró, però no a França.

Una altra Nogue­ras de Dos­rius, Míriam, del PDe­CAT, aspira a una regi­do­ria a l’Ajun­ta­ment de Mataró en les pròximes elec­ci­ons. La llista d’ERC, com les dels altres par­tits, és plena de dones. Men­tres­tant, el paper de la dona en la vida pública i labo­ral torna a ser qüesti­o­nat per par­tits sem­blants a la Falange que en l’època de Con­sol Nogue­ras ja tre­ien el cap i es van impo­sar amb el règim de Franco. Hi ha polítics cata­lans a la presó...