El servei públic

Que no es faci atenció als pro­gra­mes elec­to­rals és un gran avan­tatge per als par­tits immer­sos, espe­ci­al­ment els de dreta i extrema dreta, a veure qui la diu més grossa sense neces­si­tat de donar expli­ca­ci­ons. La ban­dera ho embo­lica millor. I ser­veix per ocul­tar les pro­pos­tes que en altres temps hau­rien ali­men­tat el debat públic. Ara, s’afarta de pro­cla­mes men­tre els fulls de ruta de gover­nació que­den en un segon pla.

Entre les aren­gues del PP i Ciu­ta­dans més repe­ti­des aquests dies figu­ren les contràries als mit­jans públics cata­lans, als quals acu­sen de gran part dels mals que diuen que pateix Cata­lu­nya. En un exer­cici de mala­ba­risme, Inés Arri­ma­das i Caye­tana Álva­rez de Toledo van a TV3 a cri­ti­car la manca de plu­ra­lisme de la cadena. “Sou una màquina de mani­pu­lació i inci­tació a l’odi”, deia Arri­ma­das. “Aquesta tele­visió ha par­ti­ci­pat acti­va­ment en un cop d’estat a la democràcia”, hi afe­gia Álva­rez de Toledo. Les dues eren entre­vis­ta­des per Lídia Here­dia en la ronda de can­di­dats d’Els matins de TV3.

L’exigència de Ciu­ta­dans i el PP són uns mit­jans públics de tots i per a tots. Es podria pen­sar que estan pre­o­cu­pa­des pel ser­vei públic, però els fets les des­men­tei­xen. No els interessa gens ni mica. Les can­di­da­tes dels par­tits taronja i blau van ser les pri­me­res a caure del car­tell del debat elec­to­ral que va tenir lloc dilluns a Tele­visió Espa­nyola a Cata­lu­nya, al qual tam­poc aca­ba­rien anant ni Merit­xell Batet (PSC) ni Gabriel Rufián (ERC). Els que defen­sen la tele­visió pública de tots i per a tots perquè la paguem entre tots són els pri­mers a menys­prear-la quan els convé. No tenen cap pro­blema a des­de­nyar-la quan detec­ten que la seva par­ti­ci­pació pot no donar els rèdits amb què es mouen cal­cu­la­da­ment per la cam­pa­nya elec­to­ral. Anar a TV3 o a Cata­lu­nya Ràdio a quei­xar-se dels mit­jans públics, en canvi, sí que entra en aquests càlculs. Enfron­tar-se a Here­dia o a Mònica Ter­ri­bas els dona moments de glòria amb la fal·làcia de la defensa pel ser­vei públic. No hi ha ni pre­o­cu­pació ni defensa, només un mer interès par­ti­dista.