LA CRÒNICA
El perill és a dins
A tots ens han afectat les informacions del gran incendi que ha destruït en part la catedral de Notre Dame, a París. Qui no s’havia fotografiat davant de la seva façana? Qui no s’havia acostat a les bestioles de pedra que protegeixen el recinte? I ara qui no s’ha estremit de sentiment quan ha vist les terribles imatges de les flames que destruïen una part d’aquell gran monument universal? A qui no li han fet recordar la caiguda de les Torres Bessones, precisament en el moment en què s’inclinava i queia la agulla que coronava el temple?
Alguns diaris han publicat imatges de la construcció en fusta que suportava la coberta, i que va ser un motiu perquè el foc ho abrusés tot amb tanta violència. També sectors en pedra han quedat afectats, però els experts ja diuen que el gran dany s’ha infligit a les parts del temple suportades per bigues i travesses de fusta. És notori que aquesta és menys pesant que el ferro, i que per tant suporta millor les cobertes. Però el perill era a dintre, com s’ha posat en evidència. Tècnics especialistes diran si hi ha remei conegut per evitar que una nova estructura torni a fer perillar un monument tan emblemàtic.
Però ara ens volem situar a la ciutat de Girona: tal com s’ha assenyalat reiteradament, i des de fa molts anys, la desmesurada caixa que conté l’orgue de la catedral de Santa Maria és un despropòsit. Però els raonaments que fins ara s’havien fet esgrimien l’aspecte estètic de la qüestió: si presumim de tenir la nau gòtica més ampla del món, l’efecte visual queda en entredit pel fet d’estar ocupada per aquell enorme caixó al mig del pas. Les persones que visiten la catedral per primera vegada se sorprenen de la seva presència. Tal vegada els gironins ja ens hi hem acostumat, i no en fem tant de cas. No obstant, el desastre a Notre Dame ens porta a una consideració diferent de l’estètica: la seguretat de la catedral. Aquell gran bastiment en fusta que ocupa la nau central del temple, en cas d’un foc –Déu no ho vulgui– que fortuïtament o intencionadament s’abrandés a qualsevol part de la caixa, podria provocar en pocs moments un incendi de proporcions gegantines amb flamarades que arribarien fins al sostre de la nau, amb efectes devastadors, tal vegada causant una ruïna irreparable; perquè aquí –som a Girona– no trobaríem la mateixa generositat amb què els francesos estan responent a la crida de recollir fons per reedificar aquell temple. Seria bo de conèixer si el capítol de la catedral de Girona comparteix o no aquesta opinió, i si s’han pres o es prendran mesures que anul·lin o minimitzin el risc. El que no ha passat en 80 anys pot esdevenir-se demà. Tot això mentre seguim desfullant la margarida de si convé traslladar l’orgue o no.
