Opinió

Full de ruta

Amb permís del TC

El bunyol judicial comença a ser tan oliós que fins i tot els juristes amb més hores de servei a l’obrador se’n renten les mans

De totes les rebe­que­ries, espe­ter­necs i engar­gus­sa­ments que va pro­vo­car el desen­llaç de la par­tida de ping-pong entre les dife­rents instàncies judi­ci­als espa­nyo­les sobre la can­di­da­tura de Puig­de­mont, Comín i Pon­satí en les elec­ci­ons euro­pees, la més sor­pre­nent va ser la que lamen­tava que en un marc legal que pro­te­geix el dret al sufragi pas­siu es per­meti a un ciu­tadà exer­cir-lo. Més clar no ens ho poden pas dir: tin­dreu tots els drets que vul­gueu men­tre no hi hagi la més mínima intenció de fer-los ser­vir. Aquí tenim el tren­cadís marc de lli­ber­tats que vam here­tar del patri­ar­cat de la Cons­ti­tució, tal com es cons­tata cada set­mana en aquest judici tro­nat en què una imatge no val més que mil parau­les i la ultra­dreta té el pri­vi­legi de seure a la pol­trona de la magis­tra­tura. El bunyol judi­cial comença a ser tan oliós que fins i tot els juris­tes amb més hores de ser­vei a l’obra­dor se’n ren­ten les mans, incapaços d’assu­mir sense enver­me­llir els argu­ments d’una Junta Elec­to­ral Cen­tral que amb els seus esti­ra­bots ha fet bo fins i tot el Tri­bu­nal Suprem. El cas és que a empen­tes i rodo­lons la can­di­da­tura impug­nada ha pogut entrar en la cursa elec­to­ral amb l’aval de les togues, fet que els més entu­si­as­tes cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes han aplau­dit com a supo­sada mos­tra de qua­li­tat sistèmica. Alguns titu­lars periodístics s’hi han afe­git amb des­ver­go­nyida tipo­gra­fia, cele­brant que, amb el seu cal­bot a la Junta Elec­to­ral, el Tri­bu­nal Suprem pri­mer i el Con­tenciós després hagin subrat­llat la inde­pendència del poder judi­cial. L’argu­ment no pot ser més per­vers i com­pla­ent: com més errors come­tin, més per­fec­tes diuen que seran. Tot s’ho miren amb les matei­xes ulle­res de cul d’ampo­lla: un estat democràtic modèlic, uns jut­ges neu­trals, uns gover­nants dia­lo­gants i uns votants agres­sius. Per a qui volia escol­tar-ho, però, ja va dei­xar-ho ben clar l’exdi­pu­tat David Fernàndez davant de Manuel Marc­hena: “Dos mili­ons de votants vio­lents? Per saber que és men­tida només cal ima­gi­nar-se com hau­ria estat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia