Un Parlament orfe

Fa un any que el Par­la­ment començava a cami­nar després de les impo­sa­des elec­ci­ons del 21-D i després dels estira-i-arron­ses per con­sen­suar Quim Torra com a pre­si­dent. Un any par­la­men­tari poc ren­di­ble quant a pro­jec­tes i lleis. Poc fructífer en els fets pràctics i molt intens política­ment. Per diver­sos motius tots els can­di­dats del 21-D, menys Car­les Riera de la CUP, han aban­do­nat la cam­bra cata­lana. La gua­nya­dora, Inés Arri­ma­das, serà dipu­tada al Congrés. Un any de líder de l’opo­sició amb poques apor­ta­ci­ons i molta pica­ba­ra­lla. Car­les Puig­de­mont no ha pogut exer­cir a la pràctica de dipu­tat. En cas que surti ele­git i pugui reco­llir l’acta d’euro­di­pu­tat, haurà de renun­ciar a la de par­la­men­tari català. Oriol Jun­que­ras ha dei­xat de ser dipu­tat al Par­la­ment per ser, pri­mer, electe al Congrés i, després, can­di­dat al Par­la­ment Euro­peu. Puig­de­mont i Jun­que­ras han influït des de l’exili i des de la presó en els seus res­pec­tius grups par­la­men­ta­ris. Miquel Iceta, en cas que dijous sigui desig­nat sena­dor, mar­xarà sense haver pogut ser l’àrbi­tre de la situ­ació cata­lana. És pro­ba­ble que des de la pre­sidència del Senat pugui tenir mes opor­tu­ni­tats. El can­di­dat dels comuns, Xavier Domènech, va aban­do­nar la política activa per des­a­vi­nen­ces amb els seus com­panys de con­fluències que li van donar suport. Xavier García Albiol, del PP, sem­pre va estar de pas pel Par­la­ment i hi va pas­sar sense pena ni glòria. El seu objec­tiu des de sem­pre ha estat l’alcal­dia de Bada­lona.

Ha pas­sat un any, i l’aban­do­na­ment –per motius ben dife­rents– de pràcti­ca­ment tots els líders del 21-D deixa el Par­la­ment orfe de caps de car­tell. D’aquells que van expli­car el seu pro­jecte en les pas­sa­des elec­ci­ons cata­la­nes. A par­tir d’ara caldrà veure el paper dels seus suc­ces­sors...