Opinió

Tribuna

Professors aterrits

“Als EUA l’opinió dels estudiants universitaris ja té un paper central

Una de les coses que tenen ater­rits els pro­fes­sors de les uni­ver­si­tats nord-ame­ri­ca­nes són les ava­lu­a­ci­ons dels estu­di­ants. Al final de cada semes­tre, els estu­di­ants poden expli­car en uns for­mu­la­ris anònims què els ha agra­dat i què no els ha agra­dat del curs. Els seus comen­ta­ris, a més, els uti­litza el rec­to­rat per revi­sar els sous i, si s’escau, per reno­var o res­cin­dir els con­trac­tes dels pro­fes­sors.

Com que els estu­di­ants paguen matrícules astronòmiques (a Indi­ana oscil·len entre els vint i els qua­ranta-cinc mil dòlars l’any), suposo que el mínim que poden dema­nar és que tin­guin l’opor­tu­ni­tat de donar la seva opinió sobre les clas­ses. Quan jo estu­di­ava a Bar­ce­lona em des­es­pe­rava no poder denun­ciar la inep­ti­tud i el cinisme de certs pro­fes­sors. Recordo la frus­tració a les clas­ses de Jordi Llo­vet, que feia pas­sar les seves anècdo­tes nar­ci­sis­tes com a mos­tra d’amor a la lite­ra­tura, o la ràbia que em vaig haver d’empas­sar quan un tal Anto­nio Penedo em va sus­pen­dre un tre­ball que havia escrit en català. Al setem­bre, seguint el con­sell dels com­panys, li vaig tor­nar a pre­sen­tar el mateix tre­ball en cas­tellà i lla­vors em va posar un excel·lent. Si després d’això a sobre hagués hagut de pagar matrícula, m’ima­gino que hau­ria calat foc a la uni­ver­si­tat.

Als EUA l’opinió dels estu­di­ants ja té un paper cen­tral. La part nega­tiva és que els estu­di­ants es com­por­ten com a cli­ents i l’ense­nya­ment es con­ver­teix en un ser­vei. Però la part posi­tiva és que, sor­pre­nent­ment, els estu­di­ants acos­tu­men a tenir raó. Sem­pre hi ha xim­ples que des­bar­ren, però en gene­ral les tendències són bas­tant exac­tes. Jo ho veig amb el meu cas. A les clas­ses en català, les ava­lu­a­ci­ons són posi­ti­ves, perquè els alum­nes estan ben pre­dis­po­sats i jo m’hi esmerço tant com puc. A les clas­ses en cas­tellà i en anglès, en canvi, ja són més vari­a­des: uns quants estu­di­ants m’elo­gien, la majo­ria diuen que no soc ni bo ni dolent i una part diuen que soc insu­por­ta­ble – “an abso­lu­tely hor­ri­ble teacher”, com va dir un estu­di­ant aquest semes­tre. Efec­ti­va­ment, la meva peda­go­gia té unes quan­tes man­can­ces: em costa fer-me l’enrot­llat, tinc poca paciència amb els estu­di­ants menys intel·ligents, no paro gaire atenció a si seguei­xen o no, i soc poc fle­xi­ble amb els que fan ser­vir l’excusa que han estat malalts.

Per això, allò ater­ri­dor no és només que no t’apu­gin el sou, sinó que els estu­di­ants et retra­tin totes les teves debi­li­tats. Jo, això sí, tinc un as ama­gat, que és que les ava­lu­a­ci­ons de la meva dona, que també fa clas­ses, sí que són impe­ca­bles. Ella, doncs, manté viva l’espe­rança que un dia podrem ser rics i que pot­ser fins i tot podrem pagar la matrícula del nos­tre fill quan hagi d’anar a la uni­ver­si­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia