Joan B. Culla

“La idea de publi­car unes memòries als sei­xanta-sis anys em pro­vo­cava una certa recança”, afirma Joan B. Culla, però ha dis­si­pat tots els dub­tes i s’hi ha llançat de ple. La història vis­cuda. Memòries (Pòrtic, 2019) és un lli­bre con­tin­gut i pon­de­rat com el seu autor. Per començar Culla cer­ti­fica que, mal­grat la seva joven­tut, els can­vis de para­digma, de cul­tura, de mane­res de fer i de pen­sar, el descrèdit de la política i la deva­lu­ació del peri­o­disme a ritme de piu­lada són argu­ments sufi­ci­ents, de sobres, per empren­dre aques­tes memòries.

Espec­ta­dor atent, Joan B. Culla va saber des de molt jove escol­tar, apren­dre, pre­gun­tar, escriure, ense­nyar i trans­me­tre un pen­sa­ment i una opinió madurs i con­tras­tats. Sense cap renúncia a la recerca de les seves arrels, a l’expli­cació de la seva infan­tesa, l’autor ens trans­porta de forma imper­cep­ti­ble pel camí d’un recor­re­gut iniciàtic. El des­co­bri­ment de l’Heme­ro­teca de la Casa de l’Ardi­aca, les inter­mitències acadèmiques con­vul­ses de la car­rera, el desen­vo­lu­pa­ment d’una sen­si­bi­li­tat crítica de les joves gene­ra­ci­ons d’his­to­ri­a­dors i les pri­me­res eines desen­vo­lu­pa­des dibui­xen el marc de l’apre­nen­tatge de l’ado­lescència.

Res­se­guim la sor­tida al món de Culla, de París a Lis­boa, de Venècia a Grècia, i els con­tac­tes amb el món dels par­tits polítics dels anys trenta, objecte d’estudi, i la des­co­berta d’una època que el por­ta­ria a conèixer Max Cah­ner, Casa­ne­llas o Pierre Vilar, i també Josep Tar­ra­de­llas a l’exili. I molts polítics Cata­lu­nya endins i Cata­lu­nya enfora.

Docència a l’Autònoma, peri­o­disme a l’Avui, a TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, a El País amb final de rup­tura, esta­bli­ment de recur­sos de debat i de pen­sa­ment cata­la­nista, un bon conei­xe­ment d’Israel, molt acre­di­tat, con­fi­gu­ren el bagatge d’una experiència de vida que es lle­geix amb gust i pro­fit.