Una inversió social

El pla pilot de for­mació i lleure que s’ha dut a terme a Llo­ret de Mar amb una vin­tena de joves estran­gers no acom­pa­nyats (els ano­me­nats MENA) és pura inversió social, no des­pesa social. Aquests joves, que durant l’estada han après tècni­ques rela­ci­o­na­des amb l’hos­ta­le­ria, aviat com­pli­ran divuit anys. Si no se’ls donés un cop de mà que­da­rien al car­rer amb poca for­mació o gens i sense pos­si­bi­li­tat de tro­bar feina. Donar-los l’ocasió de rebre una for­mació bàsica, que els obri una fines­tra d’opor­tu­ni­tat per al futur imme­diat, encara que sigui petita, és una obli­gació de qual­se­vol soci­e­tat res­pon­sa­ble. Perquè no fer-ho genera exclusió, que sí que té clars cos­tos soci­als, i ens empo­breix a tots econòmica­ment, sí, però sobre­tot moral­ment.