Portaveu

En els temps que cor­ren és d’alt perill la tasca de por­ta­veu de govern o de qual­se­vol ins­ti­tució. L’interes­sat ha de saber comu­ni­car la idea gene­ral. No embo­li­car-se i ésser capaç de convèncer l’ audi­tori. Ha de tenir cre­di­bi­li­tat. Una de les arts més pre­ua­des i difícils en el món de la comu­ni­cació. Una art que no es gua­nya pel fet d’ésser alt, baix, prim, gras, roso moreno... Es gua­nya a còpia d’un llarg tre­ball per acon­se­guir ésser clar i con­cret. “Demà plourà”... I que sigui veri­tat. En el cas que no plo­gui, els que escol­tin ho han d’atri­buir a tots els fac­tors menys a una equi­vo­cació del comu­ni­ca­dor.

Des de temps remots, els por­ta­veus de govern han estat per­so­nat­ges que han adqui­rit un gran pro­ta­go­nisme. De sem­pre, el govern espa­nyol ha donat a la figura del por­ta­veu una gran importància, i ha situat en el càrrec polítics de poder i que reme­nen les cire­res. Per­so­nat­ges amb veu, vot i coman­da­ment en el Con­sell de Minis­tres. Per citar-ne alguns: Javier Solana, Rubal­caba, Rosa Conde, Caba­ni­llas, Méndez de Vigo, etc. En un moment deter­mi­nat de prin­ci­pis de la democràcia i en època soci­a­lista, el por­ta­veu era Edu­ardo Soti­llos. Un cone­gut peri­o­dista que s’havia gua­nyat la cre­di­bi­li­tat pre­sen­tant infor­ma­tius quan només hi havia una tele­visió i que es limi­tava a expli­car allò que li trans­me­tia el govern sense asseure’s al Con­sell de Minis­tres. El govern català va donar importància a la figura de por­ta­veu en el pri­mer govern tri­par­tit. En les res­pec­ti­ves eta­pes de Jordi Pujol, en la majo­ria d’oca­si­ons exer­cia de por­ta­veu el mateix pre­si­dent, que feia i des­feia sobre la seva obra. En el tri­par­tit va des­ta­car Joa­quim Nadal. Va saber tenir a rat­lla els peri­o­dis­tes en moments difícils en què havia de com­bi­nar els interes­sos del PSC, ERC i ICV. Nadal tenia pes i llum pròpia dins del govern, i aquest fet li donava auto­ri­tat sufi­ci­ent per acon­se­guir cre­di­bi­li­tat. En les seves com­pa­rei­xen­ces es feia acom­pa­nyar per la pro­fes­si­o­nal de la comu­ni­cació Aurora Mas­sip. En èpoques con­ver­gents, Quico Homs donava cre­di­bi­li­tat gràcies al seu pes polític en el govern i la seva estreta vin­cu­lació amb Artur Mas.

L’actual por­ta­veu del govern català, Merit­xell Budó, encara no ha acon­se­guit la cre­di­bi­li­tat que cal per al càrrec. Que no ho espat­lli i que no s’embo­li­qui...