Opinió

anàlisi

‘Malamente’

De vega­des es fa difícil creure en les rela­ci­ons causa-efecte entre cer­tes situ­a­ci­ons, però quan es repe­tei­xen insis­tent­ment, no és gaire asse­nyat tan­car-se men­tal­ment i no voler-ho veure. Fa temps que observo que des que el “pro­blema català”, que n’han dit ells, va aflo­rar en tota la seva inten­si­tat, l’Estat espa­nyol està immers en una greu crisi política i ins­ti­tu­ci­o­nal. Ja no sols la imatge exte­rior és cada dia que passa més millo­ra­ble, mal­grat la gran quan­ti­tat de diners i d’esforços que hi dedi­quen, sinó que també inter­na­ment el mapa polític espa­nyol s’ha des­con­jun­tat, i allò que durant tants anys era fona­ment d’esta­bi­li­tat avui ja no exis­teix. Les contínues inves­ti­du­res falli­des d’aquests dar­rers anys evi­den­cien clara­ment com entre els par­tits espa­nyols la rup­tura és total i només les dre­tes amb l’extrema dreta tenen afi­ni­tats i com­pli­ci­tats. I és que, per més que ho neguin, al bell mig de tot ple­gat hi ha l’ele­fant del cas català, que inten­ten fer veure que no hi és, però que els impe­deix avançar.

El vet ini­cial que Pedro Sánchez posava a Uni­des Podem era pre­ci­sa­ment perquè Pablo Igle­sias tenia una visió democràtica de la solució del pro­blema català, que ara el PSOE no té, atès que s’ha ali­neat amb el 155 i amb tots els poders fàctics de l’Estat, que res­ten ina­mo­vi­bles des del fran­quisme. Sal­vat l’escull de Cata­lu­nya per la renúncia de Pablo Igle­sias, en va aparèixer un altre que també és insal­va­ble: aquests poders de les pro­fun­di­tats de l’Estat no accep­ten de cap manera tenir minis­te­ris en mans de minis­tres que esti­guin a l’esquerra del PSOE. Per poc atents que hàgim estat en tota la pan­to­mima que va ser la nego­ci­ació i la inves­ti­dura, hem pogut obser­var clara­ment que els soci­a­lis­tes no volien de cap manera com­par­tir govern amb UP. Les humi­li­a­ci­ons i els insults que l’aspi­rant va dedi­car durant tot aquest temps i en el mateix debat a Pablo Igle­sias són un fet tan inver­sem­blant que només s’explica pels vets que tenien d’aquests grans poders. I si els inde­pen­den­tis­tes esta­ven vetats i als de Podem només els era permès aju­dar des de fora, el fracàs estava can­tat i tots hem des­co­bert que el PSOE no té cap política dife­ren­ci­ada per a Espa­nya si no és allò que se’n diu la mateixa cançó de sem­pre.

Ahir La Van­guar­dia, que, com sabem, no és sos­pi­tosa de ser inde­pen­den­tista, publi­cava un informe que ana­litza el grau de com­pli­ment de les inver­si­ons i con­clou, com ja va fer abans Foment, que “l’exe­cució pres­su­postària real és del 66% a Cata­lu­nya i del 114% a Madrid”, fet que con­firma una vegada més aque­lla política de fa dècades del bui­datge econòmic de la perifèria, espe­ci­al­ment Bar­ce­lona, per cons­truir un potentíssim cen­tre a l’entorn de Madrid. I això passa sigui amb el govern que sigui. La pre­gunta que ens hauríem de fer és, com va fer Foment, on són aquests diners no gas­tats a Cata­lu­nya?

I men­tre la pos­si­bi­li­tat d’un govern esta­ble, ara com ara, és una ficció, aquesta atu­rada té cos­tos i rami­fi­ca­ci­ons molt impor­tants en el dia a dia, i en el futur tin­dran greus reper­cus­si­ons en l’eco­no­mia i, sobre­tot, en les per­so­nes.

Les vagues d’estiu a l’aero­port de Bar­ce­lona, que ja són habi­tu­als, i les diferències en la gestió que se’n fa si ho com­pa­rem amb el de Madrid, ens demos­tren que les grans empre­ses esta­tals, com en la política, la desídia i els tics cen­tra­lis­tes són ele­ments que els con­di­ci­o­nen fins a trans­for­mar-los en ele­ments nocius. Tant hi fa que hi hagi un pre­si­dent català i mem­bres del con­sell d’admi­nis­tració cata­lans a Aena; la seva ine­ficiència pro­fes­si­o­nal l’agreuja l’obediència política i resta molt lluny dels interes­sos de la soci­e­tat i dels ciu­ta­dans que ser­vei­xen. Només així s’explica que cada any quan arriba l’estiu hi hagi con­flic­ti­vi­tat labo­ral i vagues, en per­ju­dici del bon nom de la marca Bar­ce­lona, sense que cap res­pon­sa­ble es digni a dema­nar excu­ses ni, millor encara, a dimi­tir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia