Opinió

Keep calm

L’embolcall

Tothom convé que cal guanyar temps, convèncer i reforçar-se... Ara el que convindria és reconèixer-ho i deixar d’esbatussar-se

A finals de juliol Òmnium Cul­tu­ral i l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana van fer una roda de premsa con­junta en la qual van recla­mar als dife­rents actors de l’inde­pen­den­tisme “uni­tat estratègica”. Eli­senda Palu­zie va dir que calia repren­dre “un full de ruta, una uni­tat estratègica”, men­tre que Mar­cel Mauri va par­lar del “con­sens estratègic i la res­posta unitària davant de la sentència”. Només de pen­sar-hi una mica, ja veiem que “uni­tat estratègica” és una redundància. Quina mena d’uni­tat seria, la dels que no com­par­tei­xen estratègia? No tin­dria ni solta ni volta. És una defi­nició que es va encu­nyar per superar una visió mani­quea i par­cial del con­cepte “uni­tat”, que por­tava implícita la supressió de la diver­si­tat de l’inde­pen­den­tisme i la con­fecció sis­temàtica d’una sola llista elec­to­ral.

Malau­ra­da­ment cal, doncs, abar­ro­car-ho i ano­me­nar “uni­tat estratègica” allò que ben sen­zi­lla­ment s’ano­me­na­ria “uni­tat”. Les cri­des a la uni­tat estratègica podrien fer-nos pen­sar que l’inde­pen­den­tisme té un gran catàleg de dre­ce­res i via­ranys per arri­bar a la inde­pendència i que les dis­cus­si­ons giren al vol­tant de quin és el millor camí. Res més lluny de la rea­li­tat.

Dimarts pas­sat vaig ser a la presó de Lle­do­ners, on vaig poder con­ver­sar amb Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva. Par­lant d’aquest assumpte, el de Sant Cugat va posar un exem­ple ben gràfic: “Els dis­cur­sos dels diver­sos par­tits i les enti­tats de la soci­e­tat civil no són tan dife­rents, el que can­via és l’embol­call.” Si el que ens pre­o­cupa és la “uni­tat estratègica”, esti­guem tran­quils perquè ja fa temps que hi hem arri­bat. El pro­blema és que no es nota. Tot­hom convé que cal gua­nyar temps, rumiar, convèncer i reforçar-se i així ho han expres­sat totes les orga­nit­za­ci­ons d’una manera o una altra, ja sigui cri­dant-ho en veu alta o xiu­xi­ue­jant-ho mig d’ama­ga­to­tis. Ara el que con­vin­dria és reconèixer-ho i dei­xar d’esba­tus­sar-se pels colors de l’embol­call.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia