Regles i valors

Després de veure una obra de tea­tre en què les tre­ba­lla­do­res d’una fila­tura són asset­ja­des per l’encar­re­gat, una amiga em va comen­tar que, fa cap a qua­ranta anys, tre­ba­llava en una fàbrica on aquesta pràctica era habi­tual. Només és un cas entre una infi­ni­tud. Pot­ser m’ha vin­gut al cap perquè l’amiga em va recor­dar que ales­ho­res ningú par­lava d’asset­ja­ment i, per tant, no en tenia consciència. Era una cosa que pas­sava, res “anor­mal”. Hi va afe­gir que no només cap dona ho denun­ci­ava, per por a patir represàlies i fins per­dre la feina, sinó que ni tan sols con­ce­bia tal pos­si­bi­li­tat. Pot­ser ni ho expli­cava per no ser recri­mi­nada: què havia fet per induir a tal com­por­ta­ment? Ho he dit en pas­sat i, en fi, no serà perquè actu­al­ment, fins i tot en el cas de vio­la­ci­ons, les dones que acu­sen d’abu­sos sexu­als no es con­ver­tei­xin en les acu­sa­des de pro­vo­car-ho o, com a mínim, de con­sen­tir-ho. No cal­dria dir que, malau­ra­da­ment, també con­ti­nua havent-hi asset­ja­ments, i no només en el món del cinema, de la música o d’altres espec­ta­cles, sinó en fàbri­ques, ofi­ci­nes, comerços, cen­tres de l’admi­nis­tració pública, redac­ci­ons de dia­ris i tota la resta del món labo­ral i social.

Quina és la diferència? Que, amb l’ús del nom, hi ha la consciència del que és un asset­ja­ment. Que almenys una part de la soci­e­tat con­si­dera que és inac­cep­ta­ble moral­ment, i denun­ci­a­ble, que una per­sona s’apro­fiti del seu poder, sigui quin sigui, per abu­sar sexu­al­ment d’una altra. Té a veure amb allò que, en un comu­ni­cat emès en res­posta a l’acu­sació d’asset­ja­ment sexual per part de nou dones (vuit de les quals man­te­nint el seu ano­ni­mat) reco­llida en un arti­cle d’Asso­ci­a­ted Press, Pla­cido Domingo ha reco­ne­gut: “Les regles i valors pels quals avui ens regim, i hem de regir-nos, són molt dife­rents de com eren en el pas­sat.” Tan­ma­teix, són regles i valors fràgils pels quals s’ha de llui­tar cada dia en el qual són qüesti­o­nats, sigui en nom de la lli­ber­tat sexual (a costa de qui la perd?) o en con­tra del femi­nisme que, diuen, ha per­ver­tit el fluir “nor­mal” de les rela­ci­ons entre homes i dones. De fet, s’han de llui­tar tenint pre­sent que els abu­sos sexu­als for­men part de l’exer­cici del poder que usa, explota, escla­vitza i des­tru­eix els cos­sos. Aquesta és la regla domi­nant, sistèmica, i per això els “nous valors” sovint són només apa­rents: abu­sar de l’altre és la norma per­se­ve­rant. També és per això que el femi­nisme és un huma­nisme.