On és la humanitat?

Sem­blava una broma de mal gust, però fa dos dies el govern espa­nyol va ofe­rir el port d’Alge­si­res perquè l’Open Arms pogués desem­bar­car el cen­te­nar llarg de per­so­nes que va res­ca­tar al mig del mar. Alge­si­res. A l’altra punta del Medi­ter­rani. Sem­blava més un acte de cinisme i un “si voleu tocar terra, veniu fins aquí”. Pot­ser aler­tat per algú de la ridi­cu­lesa de la pro­posta a éssers humans que fa set­ma­nes que des­es­pe­ren solu­ci­ons, Pedro Sánchez ha ofert ports bale­ars. Vista la sor­desa ins­ti­tu­ci­o­nal davant dels argu­ments humans i logístics, l’ONG bada­lo­nina sem­blava ahir resig­nada a nave­gar uns dies més, fins a Mallorca. Per si no n’hi hagués prou amb els fei­xis­tes amb poder com Sal­vini, hi ha l’exhi­bició de les ver­go­nyes d’una Europa, diuen que unida, que fa l’orni des del des­patx i que no ha sabut evi­tar que, a una trista milla de la costa de Lam­pe­dusa, els refu­gi­ats no hi hagin pogut tocar terra. Algu­nes veus fins i tot s’han permès la misèria d’inten­tar desa­cre­di­tar l’ONG o els refu­gi­ats, un recurs d’urgència per encal­mar consciències inso­lidàries. Cofois del nos­tre rela­tiu benes­tar res­pecte a punts més coents del pla­neta, ni ens ado­nem que pot­ser en un futur podríem ser nosal­tres els qui busquéssim aixo­pluc en ter­res ama­bles. Guer­res, catàstro­fes climàtiques o ecològiques, et can­vien la vida tot d’una. Afer­rats als nos­tres telèfons intel·ligents, seguint la sèrie de moda, no som cons­ci­ents que la fra­gi­li­tat només es pro­te­geix amb soli­da­ri­tat.