Si la bossa sona

Els furts i els roba­to­ris amb violència al car­rer no són exclu­sius de Bar­ce­lona, ni tam­poc d’ara, casu­al­ment entre les muni­ci­pals i l’Onze de Setem­bre. Dis­sor­ta­da­ment, són de tot arreu on es belluga molta gent i on hi ha comerç, llocs on delinqüents amb dife­rents graus de cinisme, astúcia o des­es­pe­ració bus­quen el diner fàcil. Són un pro­ducte de la soci­e­tat que “ens hem donat entre tots”, que diria aque­lla... A l’estiu, Bar­ce­lona fa olor de crema solar, de cala­mar­sets fre­gits en una guin­gueta de platja, d’orxata, de cer­vesa, de romesco i de curri. Hi ha mol­tes hores de llum i els car­rers sem­blen cali­dos­co­pis soro­llo­sos. Fa molts anys que sabem que viure en un lloc tan pri­vi­le­giat du asso­ci­ats força incon­ve­ni­ents. Que al metro o als bule­vards hem de dur les mot­xi­lles al davant i les bos­ses ben tan­ca­des, que si ets dona cal anar amb compte i que si te’n passa alguna, al damunt, te’n poden fer res­pon­sa­ble per com ana­ves ves­tida. Però també sabem que ho paguem tot una mica més car, i que que­dar-nos a viure al barri dels pares serà tasca difícil per causa de l’espe­cu­lació en el preu de l’habi­tatge. I sabem que les grans franquícies, les boti­gues de sou­ve­nirs i els grans gegants del comerç electrònic pre­nen l’espai i el negoci als comerços de tota la vida. I que en gene­ral l’estil de vida de la gran ciu­tat danya el medi ambi­ent... I que una cosa és fer bons diagnòstics i bus­car solu­ci­ons als pro­ble­mes i una altra, fer per­ver­ses i matus­se­res cam­pa­nyes de des­pres­tigi.