Mitomania judicial

Es detecta una mena de com­mu­nis opi­nio miti­fi­ca­dora de Marc­hena de mag­ni­tud tal que causa ver­go­nya ali­ena. Pels nom­bro­sos aban­de­rats de les seves estra­tosfèriques excel­si­tuds estem davant d’un ésser d’una super­do­tació intel·lec­tual tan sen­sa­ci­o­nal que pol­vo­rit­za­ria els tests d’intel·ligència més exi­gents. Això, que resul­ta­ria ben expli­ca­ble en lati­tuds uni­o­nis­tes, eter­na­ment agraïdes al per­so­natge en qüestió, s’esdevé sor­pre­nent en alguns rodals inde­pen­den­tis­tes. Es com­bina així la mala fe amb la ignorància.

Perquè qui de veri­tat mereix alta qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal és l’humil jutge d’infan­te­ria, que, amb una pobresa escan­da­losa d’ajuda mate­rial i humana, resol, dia a dia i ell solet, una esgo­ta­dora munió d’assump­tes hete­ro­ge­nis i alguns de molta com­ple­xi­tat.

Marc­hena, en canvi, dis­posa per a la que serà con­si­de­rada geni­a­loide, exem­plar i titànica sentència de:

A)Un efi­ci­ent equip de lle­trats ads­crits al Tri­bu­nal Suprem que, d’entrada, l’hau­ran alli­be­rat de la tasca més fei­xuga, o sigui, la de caràcter tècnic, com és la recerca de tota la legis­lació i juris­prudència penal, cons­ti­tu­ci­o­nal i de dret euro­peu i, en fi, de tot el velam jurídic que impulsa la nau. Tot això s’ho haurà tro­bat ja sobre la taula.

B)Dels famo­sos mil folis que diuen que tindrà la sentència, n’hi haurà un impor­tant per­cen­tatge expo­si­tiu d’ante­ce­dents pro­ces­sals, redac­tats, mecànica­ment, per qual­se­vol ofi­cial.

C)Per a les qüesti­ons prèvies (que bé podrien abas­tar dues-cen­tes o més pàgines) haurà dis­po­sat de moltíssim temps abans del judici, ja que, cone­gu­des de sem­pre, no era pre­vi­si­ble, com així ha estat, que es produís la menor sor­presa. A sobre, Marc­hena ha gau­dit de sis magis­trats més per per­fi­lar algun par­ti­cu­lar.

D)Pel que fa als fets pro­vats, s’haurà limi­tat, en gene­ral, a seguir el guió de les acu­sa­ci­ons, amb algu­nes incrus­ta­ci­ons de collita pròpia per rebai­xar els apar­tats més bèsties del minis­teri fis­cal i pos­si­bi­li­tar les con­dem­nes per sedició o cons­pi­ració per la rebel·lió.

E)La fona­men­tació jurídica també estava estu­di­ada, a grans trets, des de feia molts mesos. Tam­poc no hi ha hagut ni una sor­presa.

F)Sobre Marc­hena no ha recai­gut altra res­pon­sa­bi­li­tat des de fa mesos i més mesos que la del judici en qüestió. Què més vol­drien els jut­ges ordi­na­ris que que­dar alli­be­rats de qual­se­vol altre afer!

En defi­ni­tiva, qual­se­vol altre magis­trat, fins i tot el menys eixe­rit, hau­ria pogut dic­tar en cir­cumstàncies tan colos­sal­ment favo­ra­bles la sentència en tres o qua­tre set­ma­nes a tot esti­rar. Si el CGPJ fos equànime, el pri­mer que hau­ria de fer és cri­dar l’atenció a Marc­hena per la seva len­ti­tud injus­ti­fi­ca­ble.