Passeu, passeu

Demà pas­sat cele­bra­rem la Diada i la mani­fes­tació con­vo­cada per les enti­tats sobi­ra­nis­tes tor­narà a impres­si­o­nar. L’inde­pen­den­tisme viu una etapa de dol i reflexió pel judici i l’empre­so­na­ment dels qui van exer­cir-ne el lide­ratge polític i ideològic. I per la sentència que ve. En aquesta situ­ació s’emmar­quen les des­a­vi­nen­ces entre els par­tits polítics sobi­ra­nis­tes de l’estiu, sobre com afron­tar la res­posta a la sentència.

Sem­bla cada cop més clar que, més enllà de quina sigui la res­posta a la sentència, s’ence­tarà una nova etapa en el procés, i el mateix pre­si­dent Torra ho vati­ci­nava ahir a aquest diari. Té raó el pre­si­dent quan avisa que tota pro­posta de nou govern, d’elec­ci­ons, d’atu­rada o de con­fron­tació hau­ria de tenir un objec­tiu i no ser un sobre­ei­xi­dor momen­tani de la indig­nació, només. Ens agradi o no, vul­guem o no, la sentència obrirà –i ens obli­garà a pren­dre’l– un nou camí i una nova direcció, ja adver­tia Torra dijous també al Madrid que no volia ni escol­tar-lo.

Un símptoma de la nova etapa és l’absència dels par­tits sobi­ra­nis­tes a la pri­mera fila de la mani­fes­tació de dime­cres. L’ANC la reserva a fami­li­ars dels pre­sos, ferits en l’1-O i altres vícti­mes direc­tes de la repressió. Els par­tits i el mateix pre­si­dent hi bus­quen a hores d’ara el seu encaix, una demos­tració més de l’atzu­cac en què està el procés. Torra, des de la pre­sidència del país, n’és cons­ci­ent i pres­si­ona i s’ofe­reix per des­blo­que­jar-lo, fins i tot arris­cant-se a no pre­sen­tar-se al judici pel llaç, com un intent de des­llo­ri­gar i, per què no, d’unir allò que tant costa, com són els par­tits sobi­ra­nis­tes.

En les pròximes set­ma­nes com­pro­va­rem l’abast de la crida a la uni­tat pre-Diada. Tot i la decepció, i com deia Sisa, els polítics a la mani “ben­vin­guts, pas­seu pas­seu, de les tris­tors en farem fum, a casa meva és casa vos­tra si és que hi ha cases d’algú”. Perquè, més enllà de la desunió i la decepció, neces­si­tem la seva capa­ci­tat d’orga­nit­zació, lide­ratge, govern i estança a les ins­ti­tu­ci­ons. Tot i el desen­gany, el camí que puguem ence­tar serà més pla­ner si hi ha els par­tits que si no hi són.