Opinió

Full de ruta

Coses a fer a Barcelona

Avui pas­sen dues coses impor­tants a Bar­ce­lona. Una és a la tarda i és ben cone­guda per tot­hom: s’hi con­cen­tra­ran milers, dese­nes de milers, cen­te­nars de milers, pro­ba­ble­ment, de per­so­nes par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya. La guerra psi­cològica, que és un dels fronts més bèsties oberts per con­tra­res­tar aquest movi­ment des que es va con­ver­tir en una rea­li­tat ter­ri­ble­ment pro­pera per a l’Estat espa­nyol, con­ver­tirà la xifra de mani­fes­tants en una arma més de com­bat, per cer­ti­fi­car un cop més, com tan­tes vega­des des del 2012, que “el procés ha mort”, “es desin­fla”, es con­ver­teix en pols de la història. Al movi­ment inde­pen­den­tista l’han enter­rat tan­tes vega­des des del 2012, que els inde­pen­den­tis­tes hau­rien de riure-se’n amb ganes, de qual­se­vol titu­lar o decla­ració interes­sada l’endemà de la Diada. És cert que hi ha desànim entre molts inde­pen­den­tis­tes, i fins i tot empre­nya­ment, per la inca­pa­ci­tat o falta de volun­tat dels líders polítics de traçar un nou camí que porti cap a la inde­pendència. I segu­ra­ment alguns d’aquests mani­fes­tants es que­da­ran a casa. Però que ningú no s’equi­vo­qui: no és que hagin dei­xat de voler la inde­pendència. El dia que la política i el car­rer recu­pe­rin la seva comunió ante­rior, els car­rers tor­na­ran a bullir com ho van fer la tar­dor del 2017 i ells tor­na­ran a ser-hi. Amb més experiència que abans, a més. I la lògica diu que, si la gent avui con­ti­nua sent favo­ra­ble a la inde­pendència de la manera tan mas­siva com ho ha estat els dar­rers anys, aquesta comunió i aquest bullir hi tor­na­ran a ser.

L’altre fet impor­tant que pas­sarà avui a Bar­ce­lona es troba a la plaça de la Cate­dral. La Set­mana del Lli­bre en Català ha arri­bat al seu equa­dor. I, com els dar­rers anys i si el temps no ho mal­met, durant la Diada s’omplirà de manera extra­or­dinària i es con­ver­tirà en una mena de Sant Jordi esca­pat del calen­dari. Fa temps que diuen que el català va de baixa, i que la gent lle­geix menys, que el lli­bre en paper ho té difícil en la nova era de les pan­ta­lles digi­tals i les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als. Al lli­bre, de paper, i en català, l’han enter­rat els seus enter­ra­dors tan­tes vega­des, que res millor que pas­sar avui al mig­dia per la plaça de la Cate­dral i com­pro­var que allò és una festa tan plena de vida, de gent àvida de lli­bres, d’escrip­tors amb talent i d’edi­tors valents, que és qual­se­vol cosa excepte un enter­ra­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia