La veritat de Ciutadans

Albert Rivera falta a la veri­tat. No és el pri­mer cop que ho fa ni serà l’últim. És un cos­tum que té, i que els seus li aplau­dei­xen. D’exem­ples en tro­baríem per omplir un cabàs. Com aque­lla vegada que va denun­ciar públi­ca­ment a tot­hom qui el volia escol­tar que havien ata­cat la botiga dels seus pares amb una pin­tada en què es lle­gia “Ciu­ta­dans nazis”. El que pas­sava és que la pers­pec­tiva de la foto­gra­fia que va com­par­tir a les xar­xes era esbi­ai­xada i havia tallat la part que posava “Viva el PP”. Rivera té el mal cos­tum de car­re­gar indis­cri­mi­na­da­ment con­tra tot i tot­hom que fa tuf d’inde­pen­den­tisme i no dubta, per exem­ple, a com­pa­tir les foto­gra­fies de nou mes­tres inves­ti­gats per un supo­sat tracte vexa­tori a fills de guàrdies civils. Però cada cop les diu més gros­ses i, vull creure, que sense pen­sar què diu. Ata­car l’adver­sari, en política, és lícit. Ciu­ta­dans pre­sen­tarà una moció de cen­sura con­tra Quim Torra jus­ta­ment la set­mana que s’espera la sentència del procés i amb una pre­cam­pa­nya a punt de començar. Pot­ser l’estratègia pro­voca angúnia, però com a mínim és lícita. El que no ho és, és que per jus­ti­fi­car una moció que no anirà enlloc acusi Torra d’aplau­dir “els que por­ten Goma-2 o armes de foc”. D’on ho treu Rivera que cap dels mem­bres dels CDR inves­ti­gats tin­gues­sin res d’això? Ell sap que als detin­guts no se’ls ha tro­bat cap arma de foc, ni molt menys explo­sius. Sap (o hau­ria de saber-ho, encara que fos en la inti­mi­tat del seu cap) que aquest és un relat inven­tat que pretén cri­mi­na­lit­zar i jus­ti­fi­car una violència que a Cata­lu­nya no exis­teix. Que amb aques­tes decla­ra­ci­ons i aquesta acti­tud no bene­fi­cia ningú i pro­voca just el que ell diu que vol evi­tar: un tren­ca­ment de la soci­e­tat. Les idees de cadascú són de cadascú. I s’han de res­pec­tar. Però el que no es pot tole­rar és que –perquè tens unes enques­tes que pro­nos­ti­quen un mal resul­tat elec­to­ral per als teus– emmer­dis tot el que tro­bes al teu pas, que alguna cosa que­darà. I això és el que fan Rivera i els seus des del pri­mer dia.