Franquisme

Encara que sem­bla que hi ha fran­quis­tes igno­rants que miren mala­ment Mien­tras dure la guerra i que pugui valo­rar-se i sense menys­prear que s’hi esbossi la presa de poder de Franco adqui­rint així un mèrit deri­vat del sig­ni­fi­ca­tiu fet que el cinema espa­nyol pràcti­ca­ment no hagi abor­dat tal per­so­natge, la pel·lícula d’Ale­jan­dro Amenábar no deixa d’abo­nar el dis­curs que, un cop mort el dic­ta­dor, ha con­tribuït a la per­vivència del fran­quisme, enquis­tat en les ins­ti­tu­ci­ons i en la soci­e­tat, dins del sis­tema democràtic. A banda de la mà sal­va­dora de Car­men Polo i del fet que, a través d’Una­muno, s’insis­teixi en la pèrfida idea que la República era el desor­dre i que, en tot cas, els dos bàndols van come­tre atro­ci­tats, com si això rela­ti­vitzés que un cop d’estat mili­tar i finan­cer posés fi a un règim democràtic i ins­taurés un fei­xisme cri­mi­nal, el punt de vista des del qual està feta la pel·lícula es resu­meix en l’última frase escrita a la pan­ta­lla prèvia­ment als títols de crèdit finals. No la recordo exac­ta­ment, però ve a dir que, després de la mort de Franco, la democràcia va res­ti­tuir-se a Espa­nya. Com si fos així de sen­zill.

Pro­pa­gada pel règim del 78, aquesta idea ha man­tin­gut viu el fran­quisme perquè es va dei­xar de com­ba­tre’l. D’aquí, con­ti­nua havent-hi tants de repu­bli­cans assas­si­nats a les cune­tes; es man­te­nen els pri­vi­le­gis dels des­cen­dents de Franco i de tants d’altres enri­quits amb la dic­ta­dura; exis­teix la sub­ven­ci­o­nada Fun­dació Fran­cisco Franco; no només hi ha cape­llans i altres putre­fac­tes que es resis­tei­xen al tras­llat de la mòmia del Valle de los Caídos, sinó que hi ha polítics madri­lenys que diuen impu­ne­ment que allò que deuen voler els par­tits d’esquerra (a banda que ho siguin) és tor­nar a cre­mar esglésies, però que hi són ells (els hereus dels col­pis­tes de veri­tat que van pro­hi­bir i repri­mir tota dis­sidència) per asse­gu­rar que cap ide­o­lo­gia s’imposi a una altra; és vigent la monar­quia ins­tituïda pel gene­ralísimo i sem­pre dis­po­sada a defen­sar la uni­tat d’Espa­nya; i, també per defen­sar aquesta última, hi ha fis­cals, jut­ges i altres fun­ci­o­na­ris judi­ci­als, a més de la Guàrdia Civil, que, amb el vis­ti­plau del govern espa­nyol de torn, es pre­para per tor­nar a pegar a aquells que pro­tes­tin a Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, s’ha de reconèixer que no és només el fran­quisme que cueja, sinó la seva sin­to­nia amb la per­versió dels règims democràtics que, en nom de l’ordre i jugant amb la por, cada cop actuen de manera més auto­ritària.