Opinió

OPINIÓ

Esteve Vilanova

Mode eleccions

Els polítics d’avui només es mouen pels interessos partidistes i el propòsit d’humiliar l’adversari

Avui ningú pot negar que el pro­blema més greu que té Espa­nya és el pro­blema català i, mal­grat això, per a ells ara el més impor­tant és el seu futur elec­to­ral. Ein­stein deia que si hagués de resol­dre un pro­blema del món en 60 minuts, n’uti­lit­za­ria 55 per ana­lit­zar-lo i arri­bar a un diagnòstic real i 5 per resol­dre’l. Amb aquesta expo­sició, pre­te­nia fer veure la importància que té, a l’hora de resol­dre un pro­blema, tenir-lo ben defi­nit i diagnos­ti­cat. Quan el minis­tre Fer­nando Grande-Mar­laska i el també minis­tre José Luis Ábalos s’entes­ten a dir que és un pro­blema només d’ordre públic, hi veig l’error de diagnòstic, tot i que sos­pito que tenen ben detec­tat el pro­blema real, però la seva incom­petència, així com la diabòlica situ­ació que pro­voca estar en mode elec­to­ral, els impe­deix fer qual­se­vol movi­ment per neces­sari que sigui. La seva inep­ti­tud ha con­ver­tit el que per a ells era una qüestió judi­cial en un pro­blema d’ordre públic, men­tre per­sis­teix el que és real­ment impor­tant: el polític. El suflé que alguns somi­a­ven creix.

La nega­tiva del pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, a reu­nir-se amb el nos­tre pre­si­dent, fins i tot quan ve a Bar­ce­lona per visi­tar els “seus” ferits, a banda de ser una gran irres­pon­sa­bi­li­tat, demos­tra que els polítics d’avui dia només es mouen pels interes­sos par­ti­dis­tes, i el propòsit d’humi­liar l’adver­sari.

El pre­si­dent de l’Estat, a cada petició de tro­bada del pre­si­dent de Cata­lu­nya, posa una nova con­dició per al diàleg, i no m’estra­nya­ria que, en aquest món dels esti­ra­bots, la pro­pera petició fos jurar solem­ne­ment la ban­dera roji­gualda. Tot és un des­propòsit tan gran que sem­bla impos­si­ble.

La sentència ha estat un cop molt dur per a molta gent a Cata­lu­nya, fins i tot entre els no inde­pen­den­tis­tes. Pesarà molts anys com una llosa i com­pli­carà molt més qual­se­vol apro­xi­mació per mínima que sigui.

Lamen­ta­ble­ment, també hem de dir que els nos­tres par­tits, en dife­rents graus de culpa, no estan a l’altura del moment històric que vivim. Els movi­ments elec­to­ra­lis­tes i aques­tes des­lle­ial­tats de certs polítics i líders del món inde­pen­den­tista envers el mateix món inde­pen­den­tista, a part de ser d’una bai­xesa moral i una infi­de­li­tat extra­or­dinàries, són un error històric. Hi ha un pla dis­se­nyat per La Mon­cloa per divi­dir els con­se­llers del govern de Torra, per aïllar-lo i pro­vo­car noves elec­ci­ons, i en aquest sen­tit hem d’inter­pre­tar les parau­les de la vice­pre­si­denta Car­men Calvo res­pecte als con­tac­tes amb el vice­pre­si­dent Ara­gonès. També les reu­ni­ons uni­la­te­rals del pre­si­dent del Par­la­ment per par­lar de la crisi cata­lana amb mol­tes ins­ti­tu­ci­ons, però sense la presència del govern de Cata­lu­nya, ni l’ANC ni la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, podrien for­mar part d’aquest desig d’aïlla­ment del pre­si­dent Torra. I no s’ado­nen que qual­se­vol solució demana un gran con­sens en el món inde­pen­den­tista?

En l’àmbit econòmic, la sentència també ha estat rebuda amb un des­con­cert total. No s’ho espe­ra­ven. I l’èxit de la vaga gene­ral i les mar­xes mas­si­ves han gene­rat encara més pes­si­misme i neguit entre els que pen­sa­ven que podien con­tem­po­rit­zar i tro­bar una solució. La UGT i CCOO no van donar suport a l’atu­rada mal­grat que una de les seves diri­gents ha estat con­dem­nada. Però una evidència, que també s’ha obser­vat en altres països, és la pèrdua d’auto­ri­tat dels sin­di­cats i els par­tits polítics davant les con­vo­catòries mas­si­ves. La tec­no­lo­gia i altres actors avui tenen molt més poder, per no dir que tenen el poder.

Hi ha dos ele­ments nous i impor­tants que podrien tenir un efecte deci­siu en el món empre­sa­rial d’avui: Eines de País, amb la pre­sidència de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, i aquest Tsu­nami Democràtic, del qual se sap poca cosa, però que té un poder de con­vo­catòria altíssim. Si fos el màxim res­pon­sa­ble d’algu­nes d’aques­tes empre­ses que al seu dia van tras­lla­dar la seu social fora de Cata­lu­nya tot i haver nas­cut i cres­cut aquí, i que sovint rati­fi­quen que no tor­na­ran, sin­ce­ra­ment no esta­ria gaire tran­quil, perquè el poder dels cli­ents i dels usu­a­ris orga­nit­zats és impres­si­o­nant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia