Gir ultrajacobí

Benvolguts lectors, aquesta serà la meva darrera galeria abans de celebrar-se les eleccions generals a l’Estat espanyol –concretament al Congrés dels Diputats i al Senat– el proper diumenge 10 de novembre. Tot això implica que no es pugui tractar el tema –d’unes eleccions, molt volàtils–, en què es corre el risc de fer un ridícul monumental si les urnes expressen un resultat molt diferent del que preveuen els sondejos, sobretot, el del majestuós CIS. Ara bé, tot això no vol dir que qüestions a l’entorn de les eleccions, com el gran gir ultrajacobí del PSOE –i en particular de Pedro Sánchez–, destaquin en la voluble actualitat i siguin una qüestió molt convenient per comentar.

Doncs bé, aquest claríssim gir ultrajacobí del partit i el govern que actualment exerceix, en funcions, la governança a l’Estat espanyol, també va acompanyat d’un tsunami de neoautoritarisme i de xovinisme espanyolista recalcritrant. Aquestes polítiques tan nefastes són les responsables de l’estat de crispació de la nostra policia, afegit a la repressió absoluta d’altres cossos policials que actuen com a veritables agents colonitzadors, a l’estil del segle XVIII. És molt greu el que està succeint amb la vulneració de drets fonamentals com la demonització del fet de manifestar-se pacíficament o la laminació de la llibertat d’expressió, a través de l’agressió violenta al –fonamental– col·lectiu de periodistes. De fet, l’existència d’institucions com l’Audiencia Nacional (hereva de l’infaust TOP) –autèntic calaix de sastre de la repressió dura i sofisticada– posa de manifest la continuació de la dictadura per altres mitjans. Cal tenir molt present que en una democràcia de debò la policia disposa del monopoli de la força, però de cap manera té dret a exercir la violència d’una forma tan arbitrària. No hi ha dubte que l’arrel del problema és polític: “Sánchez, sit and talk”. A més, el concepte de diàleg s’ha evaporat en la galàxia política madrilenya. Per altra banda, les amenaces de la vicepresidenta Calvo a Bèlgica, si no es lliura –a l’Estat– el president Puigdemont posen de manifest, més que mai, la mentalitat autoritària, més pròpia de l’època dels Terços de Flandes que no pas d’una UE en ple segle XXI. El gir ultrajacobí i repressiu és espectacular. Aquesta gent, tan ufana i tan superba, ha esdevingut completament imperialista, colonialista i reaccionària, vol fer la vida impossible als catalans; però el més greu és que, d’una manera inconscient, sembla que pretén carregar-se tot Europa.