Urnes, no; pàtria, sí

Asto­rats s’han que­dat els ciu­ta­dans escol­tant Pedro Sánchez con­cre­tar en el debat elec­to­ral la seva oferta de diàleg i adreçar-la, això sí, als par­tits de la dreta. Ara pro­posa reta­llar, tal com la dreta sap fer millor que ningú, els drets i les lli­ber­tats; cas­ti­gar i per­se­guir els adver­sa­ris polítics, i mani­pu­lar la ciu­ta­da­nia. Com? La gran pro­posta sobre la taula ara és una reforma del Codi Penal per cas­ti­gar la cele­bració de referèndums que, pre­ci­sa­ment, el seu com­pany de par­tit i ante­ces­sor en el càrrec, José Luis Rodríguez Zapa­tero, va eli­mi­nar. Que un par­tit que es diu d’esquer­res s’atre­veixi a pro­po­sar com a única mesura reta­llar meca­nis­mes de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana només pot indi­car el nivell de frus­tració al qual deu haver arri­bat el PSOE, incapaç de con­ti­nuar llui­tant pels drets i la sobi­ra­nia dels ciu­ta­dans. I el més pre­o­cu­pant és que amb aquesta decisió es des­co­breix un par­tit soci­a­lista que ha estat la pri­mera víctima de la repressió exer­cida per tots els apa­rells de l’Estat. Sánchez ja només pot mirar a la dreta per tro­bar un flo­ta­dor i sal­var els pocs mobles que li que­den. Els soci­a­lis­tes tenien camp per córrer, però han optat per que­dar-se al cos­tat dels par­tits de la dreta sense ni tan sols fer fàstics a la ultra­dreta, que en el mateix debat no dub­tava a home­nat­jar la Falange amb referències a la pàtria com a bé suprem per als pobres, no fos cas que, algun dia, aquests deci­dei­xin exer­cir la sobi­ra­nia i votar.