Opinió

A la tres

Una nena que es diu Pau

“L’episodi ens acara a la trista realitat del laberint judicial on massa sovint ens perdem

Un jutge de pau que és soci d’Òmnium Cul­tu­ral i signa les pro­vidències redac­ta­des en cas­tellà, una nena que es podia ins­criure amb el nom de Paz però no pas amb el nom de Pau i una inter­pre­tació de la llei que en comp­tes de faci­li­tar els tràmits els embo­lica. Sem­bla l’enun­ciat d’un mal acu­dit però lamen­ta­ble­ment aquests ingre­di­ents for­men part d’un epi­sodi real vis­cut aquesta set­mana a Palamós i que, una vegada més, ens acara a la trista rea­li­tat del labe­rint judi­cial on massa sovint ens per­dem. Tot comença quan la pro­ge­ni­tora de la nena ini­cia els tràmits per regis­trar-la amb el nom de Pau i topa amb el mur de l’arti­cle 54 de la llei del regis­tre civil, on s’esta­bleix que no s’adme­ten noms que puguin crear con­fusió sobre el sexe. Només li dei­xa­ran ins­criure el nom de Pau si a davant hi posa Maria. A par­tir d’aquí es pro­du­ei­xen dis­cus­si­ons puja­des de to, una cam­pa­nya a Twit­ter, la difusió a la premsa i, al cap­da­vall, la rec­ti­fi­cació del jutge de pau que desfà el malentès: l’apli­cació de l’acord dic­tat pel jut­jat de la Bis­bal no era una ordre sinó una reco­ma­nació, per això al final s’ha aixe­cat el veto a la Pau. El desen­llaç és agre­dolç: la bona notícia agafa la mare anant cap a Car­de­deu, perquè legal­ment també té dret a pro­var d’ins­criure la seva filla allà. Sort que en comp­tes d’ama­gar el cap sota l’ala el jutge ha donat la cara i ha reconduït el dis­ba­rat. No és habi­tual. Llàstima que hagi acom­pa­nyat la rec­ti­fi­cació amb un parell de comen­ta­ris que no el bene­fi­cien. “No vaig fixar-me que la pro­vidència estava escrita en cas­tellà, ho fem habi­tu­al­ment perquè si hi ha recurs i s’ha d’enviar el text a Madrid ja tenim la feina feta.” Com sem­pre, el català menys­tin­gut als papers judi­ci­als. Tam­poc l’encerta el jutge quan retreu als fami­li­ars de la nena que mun­tes­sin una escena al jut­jat. Home, senyor jutge, no estem par­lant d’un canvi de la matrícula d’un cotxe o d’una modi­fi­cació d’un domi­cili fis­cal. Estem par­lant de la iden­ti­tat d’una per­sona i, si els fami­li­ars no hagues­sin mun­tat l’escena i el poste­rior enre­nou mediàtic, la petita ara es diria Maria Pau per caprici judi­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia