«Juste pour rire»

L'alcalde Hereu davant de l'ordi­na­dor, som­ri­ent als peri­o­dis­tes i pro­cu­rant que no se li vegi la pan­ta­lla. Sem­blava una broma dels Just for laughs fets a Mon­treal que ens posen als avi­ons i als tegevés, però era la rea­li­tat: l'alcalde posava cara de tenir pro­ble­mes i dema­nava ajuda als tècnics, un dels quals li acon­se­llava men­tir als peri­o­dis­tes (és a dir, a la població) tot dient que el vot s'havia efec­tuat. «Sí, sí, exacte», assen­teix l'alcalde. I la càmera oculta que no hi era, que tot eren càmeres públi­ques, i els lec­tors de lla­vis con­fir­men la sos­pita gene­ra­lit­zada. L'alcalde de Bar­ce­lona ha men­tit però, a més, s'ha fet tram­pes al soli­tari. Hereu amb pro­ble­mes davant del seu mirall, con­cen­trat en aque­lla pan­ta­lla que ja és símbol de tota una forma de fer política.

Aque­lla pan­ta­lla sim­bo­litza la con­sulta de la Dia­go­nal, feta amb els peus per no dir una altra cosa; sim­bo­litza l'ocul­tisme de l'opció C en tota la pro­pa­ganda difosa per l'Ajun­ta­ment, sim­bo­litza el sec­ta­risme i el des­po­tisme. Sim­bo­litza les fugi­des enda­vant de l'estil dels Jocs Olímpics d'hivern, dels quals poc més s'ha sen­tit a par­lar. Sim­bo­litza el mal­ba­ra­ta­ment de més de 3 mili­ons d'euros en temps de crisi per fer una con­sulta ciu­ta­dana fra­cas­sada, en la qual ven­cerà pro­ba­ble­ment l'opció que menys defen­sava l'alcalde. Una opció que en les foto­gra­fies de pro­moció de la con­sulta, i al con­trari dels verds pal­me­rars i arbre­des amb tram­vies bri­llants de les altres dues opci­ons, apa­rei­xia en un con­text hiver­nal i gris i sense fulles ni horitzó. I el ciu­tadà, és clar, se n'ha ado­nat.

El bar­ce­loní ha vist com aquest Ajun­ta­ment no només pres­cin­dia de la majo­ria del con­sis­tori en el traçat del tren d'alta velo­ci­tat, en un exer­cici del pit­jor sen­tit anti­de­mocràtic que hem vist en 30 anys, sinó que a més exer­cia contínua­ment la política del «perquè ho dic jo». Un pacte PSC-PP ver­go­nyant per al futur del cas­tell de Montjuïc, una aposta demen­cial pel zoo marí, una regi­dora de Ciu­tat Vella que plega per la manca d'oxi­gen que li con­fe­reix el propi par­tit, una crei­xent sen­sació d'inse­gu­re­tat ciu­ta­dana, unes apa­ga­des de llum només que plo­gui una mica, una des­pesa en auto­bombo digna de jut­jat de guàrdia... Tot allò succeïa dins d'aque­lla pan­ta­lla, com un resum de tot el que reflec­tia el ros­tre d'Hereu.

Prou bro­mes, alcalde de Bar­ce­lona. Vostè tracta (vostè juga) amb ciu­ta­dans intel·ligents.