Opinió

Tribuna

Patrimoni educatiu

“Els espais d’aprenentatge han conformat patrimoni del qual ens hem d’ocupar

S’entén per patri­moni el con­junt de béns i valors que pos­se­eix una per­sona, una ins­ti­tució o una soci­e­tat. Es tracta, habi­tu­al­ment, de béns mate­ri­als, però també par­lem de patri­moni imma­te­rial quan ens refe­rim a pràcti­ques o conei­xe­ments. En el cas dels edi­fi­cis històrics d’apre­nen­tatge ens tro­bem amb la feliç con­vivència de meto­do­lo­gies pedagògiques intan­gi­bles amb els neces­sa­ris espais físics que les allot­gen. Són el que ano­me­nen espais d’apre­nen­tatge; espais que, des de l’anti­gui­tat, s’han con­fi­gu­rat for­mal­ment, infor­mal, iti­ne­rant, per­ma­nent, pública o pri­vada en diàleg amb una deter­mi­nada manera de trans­me­tre conei­xe­ment i que han con­for­mat patri­moni, un patri­moni del qual ens hem d’ocu­par.

Ambdós con­cep­tes –espai i apre­nen­tatge– es vin­cu­len per un acte que té a veure amb les per­so­nes que hi par­ti­ci­pen: el mes­tre i els alum­nes, i amb l’acció que s’hi pro­du­eix: la lliçó, el diàleg, l’expe­ri­men­tació, la pràctica, el debat... L’arqui­tec­tura, com la peda­go­gia, ha dit la seva en cada moment de la història, sobre quina era la manera més encer­tada d’esde­ve­nir. I les refle­xi­ons s’han produït a múlti­ples esca­les: des de l’espai públic fins al mobi­li­ari o la tex­tu­rit­zació dels para­ments. Però els avenços i inno­va­ci­ons més interes­sants s’han donat quan les dues matèries han con­ver­git con­tem­plant-se com a valor intrínsec a la seva pròpia for­mu­lació. Tan­ma­teix, actu­al­ment, amb­dues dis­ci­pli­nes son àmbits for­ta­ment regu­lats, nor­ma­ti­vit­zats amb, sovint, difícil marge de mani­o­bra.

L’objec­tiu de les pro­pe­res jor­na­des de l’Aadipa (Agru­pació d’Arqui­tec­tes per a la Defensa i la Inter­venció en el Patri­moni Arqui­tectònic), “Patri­moni Arqui­tectònic Edu­ca­tiu” (del 12 al 15 de desem­bre al COAC, a Bar­ce­lona), és pre­ci­sa­ment el de gene­rar un debat i una reflexió sobre la necessària posada en valor del patri­moni arqui­tectònic edu­ca­tiu, per evi­tar que els pro­ces­sos de trans­for­mació que s’hi duen a terme impli­quin la pèrdua dels seus valors (mate­ri­als, docu­men­tals, històrics i de memòria col·lec­tiva). I també per posar en diàleg, plan­te­jar pre­gun­tes i impul­sar mètodes, pro­ces­sos i pro­jec­tes d’inter­venció que han acon­se­guit incor­po­rar aquests valors a pro­jec­tes edu­ca­tius actu­als.

Qui­nes són les qua­li­tats que han de pre­val­dre en el moment de trans­for­mar un edi­fici edu­ca­tiu patri­mo­nial exis­tent? Com ade­quar l’immo­ble a les necessàries modi­fi­ca­ci­ons dels sis­te­mes de con­fort, acces­si­bi­li­tat segu­re­tat i sos­te­ni­bi­li­tat? Com modi­fi­car l’espai per tal d’asso­lir la con­fi­gu­ració necessària per a la pràctica i inno­vació docent? Com incor­po­rar el valor de l’edi­fici en els pro­ces­sos d’apre­nen­tatge? Apa­rei­xen rep­tes, límits i opor­tu­ni­tats que entre tots, admi­nis­tra­ci­ons, orga­nis­mes i col·lec­tius, hauríem de poder afron­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia