Un paio de Vox

Encara que ell s’hi escar­rassa, no crida l’atenció ni per la seva ide­o­lo­gia ni pel color de la seva pell. Una cosa i l’altra ens són indi­fe­rents tot i que, amb ganes de fer-se el graciós, ha tin­gut la pen­sada de bate­jar el seu inci­pi­ent canal de You­tube així: “La cosa està molt negra, com jo.” El que crida real­ment l’atenció són les xim­ple­ries que escampa. Es diu Ber­trand Ndongo, sim­pa­titza amb la for­mació d’ultra­dreta Vox i la seva penúltima baja­nada ha con­sis­tit a cul­pa­bi­lit­zar la víctima d’una pre­sumpta vio­lació múlti­ple. No és l’únic, és clar; a aquesta dila­pi­dació mediàtica s’hi han apun­tat insig­nes per­so­nat­ges del con­ser­va­do­risme tro­nat com ara Cris­tina Seguí o Alfonso Ussía. Dis­con­for­mes amb la con­demna als juga­dors de La Aran­dina per haver agre­dit una menor d’edat, han coin­ci­dit a retui­te­jar notes de veu de What­sApp de la noia amb l’objec­tiu de desa­cre­di­tar-la. O sigui, el típic com­por­ta­ment que exem­pli­fi­cava el gran Gila amb el famós acu­dit: “Ahir vaig veure tres homes ven­tant cops de puny a un pobre noi inde­fens. Vaig dub­tar, m’hi fico o no m’hi fico? I què vas fer, al final? Doncs m’hi faig ficar, natu­ral­ment, i entre tots qua­tre li vam cla­var una bona pallissa.” La sentència que ha des­en­ca­de­nat tanta mala lluna no és ferma i els acu­sats tenen tot el dret del món d’arri­bar fins al final si, tal com pro­cla­men, tro­ben que s’han vul­ne­rat els seus drets. Tan legítim és creure una part com l’altra. Tan com­pren­si­ble, el dolor pro­fund de la pre­sumpta víctima com l’angoixa màxima dels pre­sump­tes inno­cents que s’enfron­ten a una car­re­tada d’anys de presó. El que no és admis­si­ble és difon­dre mis­sat­ges per­so­nals que poden per­ju­di­car la inti­mi­tat de les per­so­nes, sobre­tot si són menors d’edat. Al lamen­ta­ble vídeo que Ber­trand Ndongo ha pen­jat, no sola­ment hi exhi­beix un ver­gonyós dèficit oral a l’hora de fer con­cor­dar arti­cles i subs­tan­tius. També, i sobre­tot, delata una malal­tissa tendència a xafar­de­jar comp­tes d’Ins­ta­gram de nenes menors en tanga. I en això, ni l’humo­rista més caspós de l’Spa­ne­xit seria capaç de tro­bar-hi la gràcia.