No passaran

El fei­xisme com a movi­ment polític va ser creat a Itàlia l’any 1921 per les clas­ses benes­tants per con­tra­res­tar l’empenta que pre­nien els par­tits soci­a­lis­tes entre la classe obrera i la page­sia després de la revo­lució soviètica. Amb el temps, però, el fei­xisme ha anat deri­vant d’una opció política a un adjec­tiu qua­li­fi­ca­tiu com a sinònim d’into­lerància, cur­tesa de mires, fana­tisme i una por patològica al que es des­co­neix. Actu­al­ment, pràcti­ca­ment ningú pre­su­meix de ser fei­xista, excepte qua­tre tarats que es tatuen l’esvàstica i que obe­ei­xen les ordres d’uns altres tarats que no llu­ei­xen tatu­at­ges i van mudats i encor­ba­tats. El fet que no se’n vul­gui pre­su­mir no vol dir que no hi siguin. Com que el seu dis­curs sem­pre con­sis­teix a anar en con­tra, aquests temps d’incer­tesa pels can­vis que vivim els és un ter­reny pro­pici. Sem­pre neces­si­ten un cap de turc, un cul­pa­ble, per impo­sar el seu dis­curs. Ara els toca als immi­grants, una qüestió que espe­rona la lluita dels mise­ra­bles con­tra els pobres. No veuen que el món està fet de migra­ci­ons. Bus­quen qual­se­vol escletxa per difon­dre el seu dis­curs de l’odi, i el dret de Cata­lu­nya a ser inde­pen­dent tam­poc se n’escapa. Hi ha un grup que es fa dir front de no sé què (a mi la paraula front em fa pen­sar en el Frente de Juven­tu­des) que tot i repe­tir que no són fei­xis­tes cen­tren la causa cata­lana en la immi­gració. Així podem lle­gir com un dels seus segui­dors crea el neo­lo­gisme immi­gra­ci­o­nis­tes per asse­gu­rar que són tots uns cri­mi­nals. Fan cri­des a pre­ser­var les tra­di­ci­ons com si fos­sin Déu lo pare, en lloc de cos­tums que han apor­tat els anys i que el mateix temps s’encar­rega de can­viar-les per unes altres. No hi ha res de nou. Als anys trenta hi havia un par­tit inde­pen­den­tista català que des­fi­lava per la Dia­go­nal, uni­for­mats i mar­cant el pas de l’oca. Asse­gu­ra­ven que calia una raça pura cata­lana. Com que ara, això de la raça pura fa pudor de res­clo­sit, els seus hereus en donen la culpa als qui venen de fora pre­nent bou per vaca grossa i amb gene­ra­lit­za­ci­ons tan incer­tes com ho són totes. Sem­pre he cre­gut que un país nor­ma­lit­zat ha de tenir de tot: bai­xos, alts, gua­pos llet­jos, intel·ligents, imbècils i, lògica­ment, into­le­rants, tarats men­tals i fanàtics com aquest front de no sé què. Vaja, els fei­xis­tes, els qui feli­ci­ten en Sal­vini i Boris John­son.