Atac de nervis

Benvolguts lectors, aquesta serà la darrera galeria de 2019 i com a tal és difícil de triar un tema per comentar, i encara més en un any amb una inflació tan gran de notícies, resolucions judicials i esdeveniments històrics. No hi ha dubte que enguany hi ha hagut quatre ciutats al voltant de les quals ha girat la política catalana, espanyola i europea: Brussel·les, Estrasburg, Luxemburg i Londres. Aquesta tindrà una continuïtat el 2020 i caldrà estar atent a la data, potser històrica, del 31 de gener. Pel que fa al títol de l’article, Atac de nervis, hi han contribuït de forma especial les urbs de Luxemburg i Estrasburg.

Doncs bé, el passat 19 de desembre va tenir lloc la publicació, la sortida a la llum pública, de la sentència del TJUE sobre la immunitat de l’eurodiputat Oriol Junqueras –actualment encara engarjolat a la presó de Lledoners–. Aquesta històrica resolució, que contradiu la –dura i injusta– sentència del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, va donar la raó a l’Oriol Junqueras i, de fet, va significar l’anul·lació de ple dret de la sentència del màxim òrgan judicial espanyol. Aquest fet va originar una veritable crisi i un veritable atac de nervis entre els eurodiputats espanyols a Estrasburg dels grups del PSOE, el PP, Cs i Vox. Aquest episodi va ser molt ben relatat en la llengua de Molière en el diari Liberation, el passat 23 de desembre, pel seu magnífic corresponsal, el periodista Jean Quatremer, amb un molt ben reeixit article: Crise de nerfs espagnole à Strasbourg. Cal no oblidar que tota la premsa internacional, sigui en llengua anglesa, francesa, germànica, italiana, russa o àrab, ha esmentat, en diferents gradacions, aquest “atac de nervis espanyol” i, sobretot, la qüestió de posar impediments o, fins i tot, de desqualificar al 100% aquesta justa sentència del màxim organisme judicial de la UE.

No hi ha dubte que la “ràbia irracional” i l’animadversió que ha aixecat aquesta decisió judicial europea en la premsa i la societat castellana, més enllà de la Brunete mediàtica, posa de manifest –ara més que mai– que la democràcia made in Spain està completament rovellada i és de molt baixa qualitat. Ara caldrà vetllar, dia i nit, pel compliment de la sentència del TJUE; i, sobretot, perquè la seva implementació pràctica impliqui l’alliberament de tots els presos polítics catalans.