El meu cos, la meva vida

Tinc ràbia, sabeu per què? Perquè des de petita m’heu fet sen­tir que em falta ente­ni­ment, que soc una desgràcia. M’heu edu­cat com una santa, m’heu pro­hi­bit l’amor en nom de la tra­dició, m’heu manat: no par­lis, no cri­dis, no sur­tis, no esti­mis, calla, vigila què diu la gent. Sí, sí, tinc ràbia, sabeu per què? Perquè m’han humi­liat i ata­cat i no heu fet res. Perquè el meu cos i la meva vida us per­ta­nyen a tots, menys a mi. Menys a mi! Ara és l’hora que parli. En nom d’Amira Mra­bet, Razika Che­rif, Nabila Djah­nine i Katia Ben­gana, cre­ma­des, dego­lla­des, assas­si­na­des. Parlo, crido, ningú dirà: no és el teu lloc, no és el moment, ningú em tor­narà a silen­ciar, pegar. El foc que tinc a dins no s’apa­garà. M’heu matat en nom de la religió, enter­rat en nom de la tra­dició. Dona! Rebel·la’t con­tra els que t’han humi­liat i empre­so­nat! Volem escol­tar la teva veu. La teva veu sepul­tada des de mesos, anys i segles... I la veu de la jove femi­nista alge­ri­ana Lud­mi­lla Akkache, recent­ment agre­dida per haver-se mani­fes­tat con­tra la sub­missió i autora d’aquest vídeo que trans­cri­vim resu­mit, es bar­reja amb la de la gran Miriam Makeba, símbol de la resistència a l’apart­heid, can­tant jun­tes Soc lliure, s’ha aca­bat l’era de l’escla­vi­tud i cre­ant uns moments de com­mo­ve­dora i potent bellesa revo­lu­cionària. Vegeu-lo al Face­book de Neswía, un coratjós col·lec­tiu femi­nista nord-africà que des de la laïcitat planta cara a les regles del patri­ar­cat més dur que s’empara amb la ide­o­lo­gia isla­mista.