Guitarra i oceà

Quan en Jordi Gis­pert, a qui conec des de fa temps, em va ense­nyar, amb la seva dis­creció habi­tual, una “cosa” que havia fet, vaig haver de pre­gun­tar dues vega­des si allò que m’estava ense­nyant era real­ment seu, és a dir, si pro­ve­nia de les seves mans i de la seva capa­ci­tat cre­a­tiva, no pas perquè pensés que no podia ser, sinó perquè ales­ho­res jo era des­co­nei­xe­dor del tot de la seva faceta musi­cal com a gui­tar­rista i com­po­si­tor. Amb en Jordi, he par­lat sovint de lli­bres, d’art, de pel·lícules i de coses com aques­tes, però “allò” era, per mi, una abso­luta nove­tat.

El que ha fet Jordi Gis­pert, que ara és al cap­da­vant de la Lli­bre­ria 22, de Girona, és un CD com­post ínte­gra­ment per ell que es titula Satur­day. Per no aban­do­nar del tot el món dels lli­bres, i men­tre escolto les onze peces que va gra­var al seu taller casolà i que ha edi­tat sota el guiatge de Lluís Costa, penso que aquest dis­sabte de gui­tar­res s’acosta bas­tant a allò que Stei­ner va escriure sobre la litúrgia dels dis­sab­tes, aquell temps on tot encara és pos­si­ble, on encara no s’ha vis­cut la cul­mi­nació del diu­menge, sinó que està far­cit de totes les expec­ta­ti­ves que s’inclo­uen en la vigília. El Satur­day de Gis­pert, segons ell mateix, té dues parts: una de més epidèrmica i iden­ti­fi­ca­ble; i una altra, més intros­pec­tiva. I està far­cit de sug­ge­ri­ments. No sé si dir-ne solar, de la pri­mera, i dir noc­turna en par­lar de la segona. O plàcida i inqui­e­tant, les dues cares d’un mateix viatge que ell ha cons­truït amb un punt d’expe­ri­men­tació i, sobre­tot, amb unes eines que ell defi­neix com a “intuïtives”. M’agrada el que deno­mina “plan­te­ja­ment res­tric­tiu”. És a dir, tre­ba­llar amb el que tens a mà, que és reduït, i no dei­xar d’aspi­rar a la màxima expres­si­vi­tat. Gis­pert fill ha après del Gis­pert pare, un artista ínte­gre, que s’han de tre­pit­jar “ter­renys poc con­ven­ci­o­nals”. Pot­ser aquí rau la meva sor­presa ini­cial i el meu poste­rior entu­si­asme, men­tre con­ti­nuo escol­tant Satur­day en dies de pluja batent. En la pos­si­bi­li­tat d’entrar en aquest oceà sonor, serè i obs­cur, d’ona­des recur­rents i de sob­tats grops de vent.