Vigilem amb l’Onyar

Girona, la ciu­tat dels qua­tre rius. Una defi­nició de la capi­tal giro­nina que ser­veix com a pro­moció turística allà on va la moderna Kerunta o la més pròxima Gerunda. Però el tem­po­ral Glòria ens ha fet evi­dent que tenir rius vol­tant la ciu­tat o cre­uant-la de punta a punta segueix rever­tint els seus perills. Els més grans recor­den amb vivesa les inun­da­ci­ons que cícli­ca­ment han afec­tat el Barri Vell de la ciu­tat, sobre­tot tots els comerços i cases més pro­pe­res a l’Onyar. No en va, totes les ram­bles del món tenien la seva raó de ser perquè de tant en tant hi cir­culés aigua quan els rius sor­tien de mare o per aca­bar llançant l’aigua de for­tes plu­ges fins al mar; si no, pen­sin en totes les ram­bles de les pobla­ci­ons del Maresme o la mateixa Bar­ce­lona, uns car­rers que desem­bo­quen al mar. A Girona fa temps que sen­tim la cançó enfa­dosa que cal can­viar la pla­ta­forma de la plaça Cata­lu­nya perquè l’Agència Cata­lana de l’Aigua adver­teix que les bases que aguan­ten la cèntrica àgora giro­nina obs­tru­eix massa el pas de l’aigua en cas de vin­gu­des. La visió de l’Onyar a 535 metres cúbics per segon, com va pas­sar a l’inici del tem­po­ral evi­den­cia que el perill d’inun­dació és real i no pas cap cos teòric llunyà i impro­ba­ble. L’ACA ha estat molts anys sense ni un duro al calaix, però ara ha superat els magres períodes mone­ta­ris, i s’hau­ria de pres­si­o­nar l’ens gover­na­men­tal perquè es mirés el pro­jecte que toqui i es pugui exe­cu­tar. És cert que vam veure dins del pro­jecte “4 rius i una sèquia” una pro­posta per can­viar la plaça Cata­lu­nya per un nou enllaç futu­rista des de la zona del mer­cat del Lleó fins als jar­dins de la Infància. El pro­jecte sem­bla que ha que­dat més en uns ren­ders i una pre­sen­tació i poc més. També és cert que les pis­ci­nes natu­rals que es pro­jec­ta­ven al Ter hau­rien des­a­pa­re­gut aigües avall si s’hagués exe­cu­tat una altra part pre­vista en el pro­jecte. Girona és ciu­tat de rius, i faria bé el govern de pre­o­cu­par-se per garan­tir una major pro­tecció als veïns més pro­pers a l’Onyar, perquè les pros­pec­ci­ons dels efec­tes que pot tenir el canvi climàtic ja pre­di­uen epi­so­dis de pluja intensa més sovin­te­jats que no pas amb el clima que coneixíem. L’Onyar va demos­trar que aquell fil d’aigua que porta habi­tu­al­ment pot con­ver­tir-se en un embra­vit cabal si l’aigua riu amunt hi cau amb abundància. Pot­ser l’Onyar ha llançat un avís, i seria bo que no el passéssim per alt.