L’engranatge

M’expli­ca­ven els pares d’un nen que juga amb el meu a fut­bol que l’altre dia van ser tes­ti­mo­nis d’una situ­ació excep­ci­o­nal. Resulta que el seu altre fill jugava con­tra un equip on hi havia un nen que era extra­or­di­nari. Que es posava tot l’equip a l’esquena, que sem­blava que portés la pilota cosida a la bota i que s’ati­pava de fer juga­des i gols que fas­ci­na­ven tot­hom. Un cop aca­bat el par­tit, rebia feli­ci­ta­ci­ons entu­si­as­tes i sin­ce­res, sobre­tot dels de l’equip con­trari. I els seus pares es van sor­pren­dre que un munt de per­so­nes que eren al camp s’acos­tes­sin al nen i li dema­nes­sin per fer-se fotos amb ells. “Oh, és que el vos­tre fill és un fora de sèrie i d’aquí a uns anys serà un crac!” “D’aquí al Barça!” “Us reti­rarà, aquest nen!” Em sem­bla al·luci­nant la lògica de cer­tes per­so­nes que en pre­visió que aquell nen de set anys pugui arri­bar a ser un juga­dor de fut­bol famós, s’hi facin una foto. Així després, es poden van­tar que “jo ja el conei­xia quan tenia set anys”, “ja ho deia que seria un crac!”, “ja veia que seria un juga­doràs”. I en par­lar de a què treu cap això, la con­versa va deri­var en el perill que cor­ren els equips de fut­bol base de con­ver­tir-se en qui sap què. Vol­dria pen­sar que es tre­ba­lla per for­mar els nens en els valors d’un esport que es fona­menta en la feina d’equip i no pas només a poten­ciar una suma d’indi­vi­du­a­li­tats que només busca gua­nyar a qual­se­vol preu. Encara que de vega­des suposi humi­liar ja no el con­trari sinó també els teus pro­pis com­panys. Trobo que en aques­tes edats si els entre­na­dors van per aquí es genera més frus­tració, desen­gany, decepció, fracàs i pèrdua d’auto­es­tima que afecta el nen o la nena més enllà del fut­bol. Vull enten­dre que es poten­cien les habi­li­tats de cadascú en la seva posició, que és una suma d’esforços la que dona sen­tit a una victòria i que si n’hi ha algun que des­taca per sobre de la resta ha d’enten­dre que és una peça que fa rut­llar la màquina de fer gols, una de luxe si volen, però una peça que sola no fun­ci­ona perquè forma part d’un engra­natge.