l'apunt

«Co Latino»

La tur­bu­lenta actu­a­li­tat que ens ha tocat viure en aquest període històric de cri­sis i can­vis m'ha obli­gat a endar­re­rir aquest apunt però no per això volia dei­xar de fer-lo. Un apunt dedi­cat al pas per Bar­ce­lona la set­mana pas­sada de Fran­cisco Elías Valen­cia, el direc­tor del diari Co Latino d'El Sal­va­dor, un diari històric fun­dat el 1890 però que en les últi­mes dècades ha jugat un paper fona­men­tal en el canvi de règim al país cen­tre­a­me­ricà. Elías va visi­tar la capi­tal cata­lana per rebre el cinquè Premi Casa Amèrica Cata­lu­nya a la lli­ber­tat d'expressió a Ibe­roamèrica. Un guardó ins­tau­rat per aquesta ins­ti­tució que diri­geix el peri­o­dista Antoni Tra­vería, que l'ha con­ver­tit en un pont de pri­mera mag­ni­tud entre Cata­lu­nya i molts països del con­ti­nent ame­ricà. I un guardó que res­pira molta valen­tia i una defensa de la pau en aquell racó del pla­neta molt allu­nyat de deter­mi­nats mani­que­is­mes i sim­plis­mes. I en aquesta edició no ha estat una excepció amb la tria de Co Latino. Així ho vam poder cons­ta­tar els assis­tents a una interes­santíssima con­versa que, aco­llits pel Col·legi de Peri­o­dis­tes, vam man­te­nir un grup de pro­fes­si­o­nals del peri­o­disme amb Elías en una tro­bada impul­sada per Casa Amèrica Cata­lu­nya. És cert que Europa i l'Amèrica Cen­tral, Cata­lu­nya i El Sal­va­dor, són rea­li­tats molt dife­rents, però et retro­bes amb la pro­fessió quan un peri­o­dista de raça com Elías explica com han hagut de superar atemp­tats, per­se­cu­ci­ons i pres­si­ons gover­na­men­tals per poder fer infor­mació inde­pen­dent, amb pre­ca­ri­e­tats econòmiques que fins i tot han por­tat la plan­ti­lla a orga­nit­zar-se coo­pe­ra­ti­va­ment per tirar el diari enda­vant. Amb una con­cepció crítica local però també glo­bal, per exem­ple de la política inter­na­ci­o­nal del pre­si­dent Obama o de la con­cen­tració de mit­jans i la política dels grans grups de comu­ni­cació en molts països. Dues fra­ses d'Elías: «El peri­o­disme també és una víctima del neo­li­be­ra­lisme i cal tor­nar als orígens de la pro­fessió» i «Els mit­jans han de ser­vir al país infor­mant, no pro­mo­ci­o­nant cops d'estat». I es va obli­dar de recor­dar la vin­tena de peri­o­dis­tes morts entre els milers de vícti­mes inno­cents de la guerra civil del seu país. Un peri­o­dista de pedra picada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.