Els altres processos

La immersió tan forta que patim com a deri­vació del procés no ha de fer-nos obli­dar que, paral·lela­ment a la lluita per la lli­ber­tat de pre­sos i el retorn dels exi­li­ats, el país ha d’anar enda­vant. A més de política­ment, cal con­ti­nuar al camí de progrés econòmic i cul­tu­ral. En aquest dar­rer aspecte penso que no hau­ria de que­dar ofe­gat enmig del dia a dia pro­ces­sal, al qual ara hem d’afe­gir el neguit pel coro­na­vi­rus, un fet de trans­cendència per al país com ha estat la donació al Museu d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona (Macba) per part pel mece­nes Rafael Tous de la seva col·lecció d’art con­cep­tual català amb un miler d’obres de 26 artis­tes de pri­mer nivell. No és només bo enri­quir la col·lecció del museu, ni només és interes­sant pel fet que es tracta d’una ope­ració de zero cost, ja que Tous les ha cedit de manera gratuïta, sinó perquè l’art con­cep­tual català nas­cut a finals dels sei­xanta va aparèixer de manera sincrònica amb el que pas­sava a la resta del món, i que per la natu­ra­lesa d’aquest art –reflexió, crítica social i com­promís polític–, els artis­tes repre­sen­tats van for­mar part de la pressió social en con­tra d’una dic­ta­dura i a la recerca de les lli­ber­tats. Aquest cor­rent i aquests artis­tes van fona­men­tar una manera d’enten­dre l’art que el lliga a la vida i l’esde­ve­nir de les per­so­nes i la soci­e­tat. En aquest sen­tit ha estat impor­tant aquesta donació perquè conèixer el nos­tre art és també una forma de cohe­si­o­nar el país. Rafael Tous ha estat un empre­sari que va deci­dir dedi­car els seus guans a la pro­moció de l’art. Va ser l’impul­sor de la Sala Metrònom, al barri bar­ce­loní d’El Born. Un espai que va pre­sen­tar autors no només del país, sinó inter­na­ci­o­nals, a més de pre­sen­tar esde­ve­ni­ments que situ­a­ven Bar­ce­lona i Cata­lu­nya a l’avant­guarda de la moder­ni­tat. Recordo com cada any, en la pre­sen­tació de la tem­po­rada, mani­fes­tava la volun­tat de posar la seva col·lecció a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia. Final­ment, i per a bé de tot­hom, ho ha acon­se­guit.