Saber triar

La violència més con­dem­na­ble és la de l'entorn fami­liar. Ho és l'assas­si­nat de dones a mans de les (ex) pare­lles, i és tant o més exe­cra­ble la violència exer­cida con­tra els fills, o la dels fills con­tra els pares (de tot ple­gat els clàssics grecs en donen pis­tes). Estem par­lant de l'eterna lluita entre el bé i el mal, en el benentès que en el com­pli­cat món de la pare­lla és difícil dis­cer­nir on es troba la rat­lla. La violència de gènere sovint és cau­sada per un pro­blema de gelo­sia, de domini, de mos­trar qui porta les cal­ces, de supo­sa­des infi­de­li­tats, d'enganys... Hi ha mol­tes apa­ren­ces que poden por­tar a situ­a­ci­ons extre­mes i, una vegada produïdes, tam­poc hi ajuda la justícia, ni una soci­e­tat que no està pre­pa­rada per reha­bi­li­tar un assassí confés, que amb 8 o 10 anys purga les cul­pes. Perquè: qui com­pensa el sofri­ment dels altres fami­li­ars per la pèrdua? Cal­dria anar a l'ori­gen i saber des­triar abans amb quina per­sona volem pas­sar uns anys de la nos­tra vida. En el lli­bre The Noti­cer, d'Andy Andrews (Pòrtic), es bar­reja ficció i rea­li­tat per par­lar de les rela­ci­ons huma­nes i la neces­si­tat que algú ens doni pers­pec­tiva quan ens tro­bem en un cul-de-sac. Pot­ser mol­tes morts serien evi­ta­bles si abans s'hagues­sin tin­gut en compte algu­nes de les apor­ta­ci­ons que fa Andrews. Cal bus­car en els ini­cis el perquè pare­lles que s'han esti­mat molt s'aca­ben divor­ci­ant. Tot comença quan es renun­cia a afi­ci­ons pròpies per satis­fer la pare­lla; i quan la teva pare­lla vol estar sem­pre sola amb tu i man­te­nir-te apar­tat dels amics i la família, alguna cosa falla. I com es pot saber durant la fase de l'ena­mo­ra­ment que la comu­ni­cació s'aca­barà tren­cant? Per exem­ple, esbri­nant si a ell o ella li agra­den els teus amics de tota la vida, o si pro­cura man­te­nir-te'n allu­nyat. La família també pot ser un bon fil­tre. Les apor­ta­ci­ons d'Andrews a través del seu entra­nya­ble Jones són ele­men­tals com la vida mateixa.