La fase de la represa

Adeu a l’estat d’alarma i hola a l’ano­me­nada “nova nor­ma­li­tat” o fase de la represa. Després del pic fort de la crisi sanitària, la política està entrant en un elec­to­ra­lisme per­ma­nent sense elec­ci­ons a la vista a Espa­nya i sense data con­creta per a les elec­ci­ons a Cata­lu­nya. Hi ha con­tra­sen­tits difícils d’enten­dre, com ara que un dels socis del govern català (ERC) demani elec­ci­ons quan sem­bla que hau­ria d’ésser més lògic pac­tar una data entre els dos socis que man­te­nir un ambi­ent elec­to­ral sense data i sense defi­nir can­di­dats. A Espa­nya també seria més fàcil dei­xar d’espe­cu­lar amb noves elec­ci­ons i con­so­li­dar l’actual govern PSOE-Uni­des Podem.

A escala gene­ral, fent un cop d’ull a la política, hom s’adona que hi ha molt poca autocrítica. Una auto­con­si­de­ració que tot s’ha fet bé i res mala­ment. La valo­ració de la rea­li­tat ens porta a cons­ta­tar que els ser­veis bàsics han fun­ci­o­nat i s’han d’aplau­dir. Les infra­es­truc­tu­res, l’aigua, la llum i inter­net han aguan­tat i, evi­dent­ment, el per­so­nal sani­tari, la poli­cia i els mit­jans de comu­ni­cació han estat al peu del canó i han donat tran­quil·litat als ciu­ta­dans. No és tan posi­tiva la valo­ració de la política. Una pica­ba­ra­lla cons­tant per no anar enlloc i sobre­tot per inten­tar man­te­nir uns regis­tres com els d’abans de la pandèmia quan el dia a dia ha can­viat de dalt a baix. Els pro­ble­mes i els desit­jos són els matei­xos, però la rea­li­tat és plena de pro­ble­mes i les per­so­nes miren cap a la política per bus­car la solució.

Que bé que vivíem pen­dents de saber l’entra­mat de la política cata­lana, en la vari­ant de nous can­di­dats i amb qui aca­ba­rien per pac­tar. Ara, la pre­o­cu­pació gene­ral és saber si tenim un sis­tema sani­tari a punt, llars de gent gran en con­di­ci­ons, el futurs dels ERTO i la post­pandèmia.