Burca sí, burca no

Governs, con­sis­to­ris, ins­ti­tu­ci­ons del país i de l'estran­ger hi donen vol­tes una vegada i una altra. El dilema és: ¿s'ha de pro­hi­bir l'ús del burca al car­rer? Mai no hi falta la con­creció final, al car­rer, quan és de supo­sar que les dones no por­ten una peça tan fei­xuga per estar per casa.

El cas és que tot­hom opina sobre l'afer, des de par­ti­cu­lars a asso­ci­a­ci­ons reli­gi­o­ses o par­tits polítics. Davant de tanta divergència, tra­ves­sada d'ide­o­lo­gies explícites o implícites, seria bo d'inten­tar una certa objec­ti­vi­tat. Par­tint d'una pers­pec­tiva raci­o­na­lista, cal pre­gun­tar-se si és con­ve­ni­ent que algú tran­siti cobert de cap a peus, sense que se sàpiga si és home o dona ni si porta quel­com perillós sota l'enorme embol­call. Una pre­gunta sen­zi­lla que mena a una res­posta sen­zi­lla. No és con­ve­ni­ent per a la segu­re­tat pública, un tema que tant pre­o­cupa actu­al­ment. Vet aquí un motiu obvi per no per­me­tre un ves­tit que fa invi­si­ble la per­sona.

Hi ha també una altra qüestió, aquesta que agom­bola en un far­cell religió, cul­tura i drets de les dones. Tan sols ate­nent-nos a la pri­mera raó expo­sada ja no cal­dria reme­nar l'assumpte per aquest altre cantó, però com que sem­bla que a molts els agrada la retòrica, abor­dem-lo.

És lícit pre­gun­tar-se per què hi ha algú, marit o líder religiós, que obliga una dona a ofe­gar-se allà din­tre. Un home musulmà i premi Nobel de lite­ra­tura, que porta per nom Orhan Pamuk, ho expressa per boca d'un per­so­natge d'un dels seus lli­bres, ambi­en­tat al segle XVI: a les ciu­tats dels cris­ti­ans, les dones es pas­se­gen por­tant des­co­bert no sols el ros­tre sinó també els seus bri­llants cabells, el més atrac­tiu d'una dona, i endemés el coll, els braços, i per aquesta raó els homes van amb les seves parts sem­pre erec­tes i cami­nen aver­go­nyits, dolo­rits. Segons una tal expo­sició, gens menys­pre­a­ble per pro­ce­dir de qui pro­ce­deix, l'ocul­tació de les dones musul­ma­nes es devia al fet que els homes volien estal­viar-se pro­ble­mes sexu­als.

Entre els cri­te­ris del segle XVI i els actu­als hi ha molta distància en gai­rebé totes les cul­tu­res. I quan en alguna no és així, cal recórrer a la raó, que és que la gent ha d'ense­nyar la cara. De retruc, les dones ani­ran més còmodes.