En fase de risc per epidèmia

Ceuta, sense cap cas posi­tiu de Covid-19 en els últims 41 dies, va noti­fi­car-ne ahir el pri­mer. La iden­ti­fi­cació d’un nou con­tagi, asimp­tomàtic, és una mos­tra de la importància que la mobi­li­tat té a l’hora de pro­pa­gar la malal­tia. Per això són tan impor­tants mesu­res com ara el con­fi­na­ment i la reducció dels movi­ments, però tenint pre­sent que sobre la taula hi ha l’afec­tació d’un dret fona­men­tal de l’indi­vidu. Cal tenir en compte que decre­tar el con­fi­na­ment de per­so­nes con­ta­gi­a­des, d’edi­fi­cis, de bar­ris o de ciu­tats no és una mesura que es pugui implan­tar de manera irre­fle­xiva, ja que es tracta de reta­llar i en alguns casos anul·lar la lliure cir­cu­lació de per­so­nes. El cap de set­mana pas­sat també vam obser­var com tot un govern acor­dava ni més ni menys que pro­hi­bir el dret de vot al País Basc als con­ta­gi­ats pel coro­na­vi­rus davant l’estu­pe­facció de molts ciu­ta­dans però sense que cap pro­testa hagi reei­xit o pro­vo­cat un mínim debat impor­tant. En temps de pandèmia, en temps d’epidèmia, en temps de temors i con­flic­tes, els drets fona­men­tals tor­nen a ser els més vul­ne­ra­bles. Si pen­sem, a més, en el difícil equi­li­bri que suposa tor­nar a decre­tar un con­fi­na­ment que pot ser per­ju­di­cial per a la salut de les per­so­nes més vul­ne­ra­bles, mal­grat certs bene­fi­cis, no cal­dria abans pre­veure altres mesu­res?