Opinió

A la tres

Oportunitats perdudes

“La crisi borbònica hauria de ser una oportunitat per a l’independentisme de retrobar la unitat

El Par­la­ment de Cata­lu­nya va deba­tre diven­dres sobre la monar­quia. No és el pri­mer cop que ho fa i, de fet, arran de l’esca­pada que ha pro­ta­go­nit­zat el Borbó emèrit, ha estat l’única cam­bra ofi­cial de l’Estat que ha posat sobre la taula el futur de la ins­ti­tució. L’efecte que tindrà tot ple­gat és escàs, per no dir nul. La monar­quia no aca­barà –per desit­ja­ble que sigui– perquè el Par­la­ment de Cata­lu­nya es pro­nunciï con­tra una corona anacrònica. Els efec­tes reals que pot tenir el debat, però, reca­uen sobre els par­tits cata­lans. D’una banda, les ten­si­ons que ja ha pro­vo­cat la publi­cació total o par­cial en el DOGC. Els dos socis de govern han obert l’enèsima bata­lla entre ells, una dis­cussió que, en el fons, no bene­fi­cia a ningú i menys l’inde­pen­den­tisme. L’altre efecte que pot tenir –i que també depèn de la publi­cació al diari ofi­cial– és que el par­tit de color taronja torni a anar al TC, i ja sabem què sig­ni­fi­carà això: la segona part d’un cas For­ca­dell, amb Roger Tor­rent com a pro­ta­go­nista.

El cert és que per la monar­quia no val la pena cru­ci­fi­car judi­ci­al­ment ningú i que la decla­ració de diven­dres és més política que exe­cu­tiva. I més amb un espa­nyo­lisme vigi­lant per tallar de soca-rel tot el que faci tuf de tren­ca­ment de l’Estat. Però si un acord par­la­men­tari ni es publica, per a què es pren? És a dir, si aquest havia de ser el final d’una mara­to­ni­ana sessió, no era més fàcil pren­dre l’acord que fos i fer una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal?

La crisi borbònica hau­ria de ser una opor­tu­ni­tat per a l’inde­pen­den­tisme de retro­bar la uni­tat que sem­bla haver per­dut, en un moment en què l’estruc­tura de l’Estat està en les hores més bai­xes que se li conei­xen. Aquest hau­ria de ser un revul­siu si el que es pretén és impul­sar una república, però els par­tits polítics cata­lans tor­nen a fer el mateix de sem­pre: dei­xar pas­sar les opor­tu­ni­tats. Es con­cen­tren en excés en el tac­ti­cisme polític, en què interessa a cadascú, i men­tres­tant es perd de vista l’objec­tiu prin­ci­pal. Una actu­ació que, en el fons, el que fa és dei­xar les coses com estan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia